Bloc d'en Marc Sanllehí

Tardor a Busa

2011-10-31T22:51:00.000+01:00

Aprofitant que els avis ens han alliberat de la canalla la silvia i jo ens decidim a sortir plegats. Ja fa temps que tinc ganes de portar-la a Busa, no hi ha estat mai i la tardor és el millor moment per visitar-ne la fageda.

Sortim ben d'hora ben d'hora seguint els meus mals costums. A primera hora hi ha un mica de boira però a mesura que es va esvaint podem anar gaudint dels molts colors que ens ofereix la tardor.

Un cop superat el Grau de l'Areny travessarem el Pla de Busa d'oest a est fins el Grau de Vilamala, on ens endinsarem a la part més obaga del massís.

El llarg camí que ens porta fins a Tresserra a través de la Fageda de Busa és magnífic i ens permet veure una gran varietat d'arbres.

Tardor prop del Grau de l'Areny

Sant Cristòfol de Busa

Grau de Vilamala

Entrant a la fageda

La Fageda de Busa

Paret nord de Busa

Vista sobre el Tossal de les Viudes i Valielles de Busa

Baixant a Tresserra

Els Llengots

Casa enrunada de Tresserra

Boscos propers a Tresserra

En fi, acabem l'excursió molt satisfets i amb ganes de tornar a caminar junts ben aviat.

Itinerari: Les Cases-Grau de l'Areny-El Rial-sant Cristòfol de Busa-Grau de Vilamala-Fageda de Busa-Tresserra-Casa Llobeta-Les Cases
Horari: 5 hores

Vilamala: Arantxa al País dels Sons Trobats (o gairebé...)

2011-10-30T23:09:00.000+01:00

Fa temps que amb el Xavi hem parlat d'anar a escalar a Vilamala. Per mi és un lloc força conegut i poder-hi escalar em fa molta il·lusió. Per al Xavi suposarà escalar en un lloc nou però amb tota la màgia que té Vilamala.

La via que ens han recomenat és l'"Arantxa al País dels Sons Trobats", oberta pels kutrescaladors .

Boires matinals a Vilamala

Vista de la via des del Serrat Llarg

Recomano abans de fer la via perdre 10 minuts i baixar fins Els Encantats. Podreu observar-hi aquells misteriosos bastons encastats dins les coves, que no se sap gaire bé com hi poden haver anat a parar...

Els Encantats

Remuntem la canal d'accés a les vies però estranyament no hi trobem la fita que ens n'hauria de marcar l'inici. Veiem uns parabolts i amunt...La ressenya no ens acaba de quadrar i més tard descobrirem que es tracta de la via Indigneu-vos, que comença més a la dreta de l'Arantxa. A partir de la R1 continuarem per l'Arantxa, ja que la Indigneu-vos se'n va cap a l'esquerra.

La roca és prou bona i el temps també. La pau a Vilamala és absoluta, només un petit grup d'isards de sobte ens espanten amb una pluja de pedres. Sort que a ultima hora han saltat a l'altra banda del serrat...

Xavi fent el primer llarg de la "Indigneu-vos"

Primer llarg

Arribant a la darrera reunió

Darrera reunió

Tram final de la via

Els dos darrers llargs són els més bonics de la via i la paret es va fent més vertical. No ens n'adonem i ja som dalt, llàstima que no hagi durat una mica més!
Gràcies al Xavi per haver-me fet de guia i company de cordada un cop més. Esperem tornar-hi ben aviat!

"cordada històrica vallesana"

Escalada en família a la Vall de Lord

2011-10-01T19:22:00.000+02:00

En un lloc proper al Santuari de Lord...

A primera hora del matí faig una incursió en solitari per col.locar un parabolt amb anella en un lloc estratègic.

A mig matí ja hi som tots, passo la corda per dalt, s'encorda la Nora i amunt...fins que arriba l'hora de despenjar-se..quina por!....sembla que caldrà un acompanyant per baixar. Bé, tot té solució no? Dos nusos al cap de la corda i a baixar!

És el torn del Feliu, no serà menys no!? Repetim l'operació de nou!

Ara ja han perdut la por, llàstima que de moment només tenim una via...paciència i parabolts!

El Feliu a l'atac

El Feliu intentant baixar

La Nora despenjant-se de la via

L'Eva fent d'espectadora

Cresta del Ferran

2011-09-23T17:56:00.000+02:00

Ho podem qualificar com el retorn a l'escalada, però potser seria una mica atrevit. Si més no el Raimon i jo hem desenterrat els estris d'escalada, que ja estaven prou rovellats...i no ha estat gens malament, almenys ens hem recordat de que anava tot això i hem tornat a sentir el plaer de l'escalada.

No explicaré massa detalls d'aquesta cresta ja que la podeu trobar més que ressenyada a moltes guies i blocs.
En el següent enllaç hi podeu trobar una ressenya força complerta:

http://www.muntanyaviva.cat/1/grimpades/Ferran983mperlacrestadelFerran.html

Només dir-vos que és del tot recomanable. La roca és d'un calcari excel.lent per tractar-se d'una cresta i en alguns trams és força aèria. Per no fer tard caldrà fer gairebé tota la cresta a l'ensamble i no entretenir-s'hi gens (nosaltres vam fer reunió només al primer llarg i al pas de IV passat el ràppel)

Dades tècniques
Punt de sortida: Pont Trencat
Horari aproximació: 25 min
Horari inici cresta-cim Ferran: 4h30min
Horari descens: 1 hora
Material: 5 bagues llargues i 5 friends variats
Cordes: 2 cordinos de 30 m i 8mm
Rappel de 30 metres (ull amb el pèndol sortint del ràppel)

Atenció!! Ha desaparegut el pitó per assegurar el pas de IV. Amb un friend dels petits es pot protegir molt bé.

Per cert, la pista des d'Oix està en molt mal estat. Pot ser recomanable deixar el cotxe passat Can Pei si no voleu patir per la integritat del cotxe.

Ah! I el millor de la sortida el bany al gorg de la Palanca de Samsó. No us la perdeu!!

Inici de la cresta des del Pont Trencat

Primer llarg

El Raimon al primer llarg

Entrant al túnel

Sortint del túnel

Sortida del túnel

Tram aeri passat el túnel

Gaudint del III amb roca excel.lent

Trams aeris de IIIº

Sortint del pas de IV

Un cop superat el darrer pas, després del ràppel

Darrer tram fàcil de cresta

Arribant a Talaixà

El millor punt i final a una dura jornada

El Carlit i l'aresta NW

2011-09-09T00:03:00.000+02:00

Feia dies que em mirava la guia de crestes al Pirineu del Pako Krestas. Buscava una cresta "a la meva mida". Tenia necessitat de fer un cim on no tot fos caminar, però alhora no em volia embolicar després dels meus anys d'inactivitat grimpaire.

L'escollida finalment va ser l'Aresta NW del Carlit. Ni el Marcel ni jo havíem fet el Carlit i ens va semblar que seria una manera elegant de pujar-hi.

L'inici de l'excursió és al final de la carretera d'accés a l'Estany de Lanós, on hi farem una altra nit "2seconds".

Pujarem fent drecera per Font Viva i després enllaçarem amb el GR7, que no deixarem fins l'Estany de Lanós. Des d'aquí ens començarem a enfilar amb vistes al Carlit. Arribant a l'Estany dels Forats podrem veure clarament l'aresta que ens espera.

Estany dels Forats i l'Aresta NW al darrera

Des de l'Estany deixarem el camí i anirem a buscar l'evident inici de l'Aresta (fins aquí 3h aprox).

Arribant a l'inici de l'aresta

Començarem per una canal-xemeneia (IIº). que ens farà guanyar molt desnivell ràpidament. De moment no necessitem la corda. Després farem caminant un tram de cresta fins un ressalt molt evident, més fàcil del que sembla a primer cop de vista. El superem per la dreta (IIIº si arriba...). El terreny és bo i tampoc ens cal encordar-nos.

Tram de IIIº

Arribant al Carlit

No ens n'adonem i gairebé som al cim. La grimpada de la cresta ha estat molt ràpida (1h).

Fugim ràpid del cim, és ple d'excursionistes que venen de Les Bulloses, ja no recordàvem que el Carlit és un dels clàssics del Pirineu català.

El descens el fem per l'aresta sud, cap el Coll dels Andorrans. Cal desgrimpar alguns trams (IIº) i el terreny és molt descompost, s'ha d'anar amb molt de compte.

Perillós descens al Coll dels Andorrans

Ens dirigim cap el Coll Roig, però en passar el coll dels Andorrans ens enganya un corriol que veiem a ma esquerra i acabem desgrimpant un difícil tram de IIIº, que finalment ens obliga a fer us de la corda.

De seguida el terreny esdevé molt fàcil. Baixarem pel coll més evident i una tartera ens transportarà ràpidament cap a zones més herboses. Sense massa camí continuarem baixant pel Bac de Coll Roig.

Baixada pel Coll Roig

Finalment enllaçarem amb el Camí dels Enginyers, bonic sender que ens durà fins el parquing.

En definitiva, una jornada de muntanya molt complerta, amb una cresta més assequible del previst.

Temps total: 9 hores

Desnivell aprox: 1650 m

Track: baixeu-lo aquí

Guia "Crestas pirenaicas. Pirineo Oriental" Autor: Pako Sanchez.

El Pic Roi de Bassiès (2676m)

2011-09-02T00:00:00.000+02:00

Aquest és un pic molt desconegut per a la majoria dels muntanyencs. De fet, jo el vaig conèixer per casualitat remenant entre blocs...

Després de molt xerrar, amb el Marcel decidim venir cap el Pic Roi ( o Pic Rouge) de Bassiès. A tots dos ens atrau el mateix, conèixer nous indrets, descobrir noves muntanyes i, si és possible, no haver de demanar tanda per pujar-hi.

El Pic Roi, situat a l'Arieja-Coserans, és un mirador privilegiat de la Pica d'Estats. L'alçada del cim no és considerable (2676m), però com sol ser normal per aquestes contrades del nord el desnivell és considerable.

Estany de Labant

Sortirem de Coumebiere, a uns 1400m, a la carretera D8, prop d'Aulus-les-bains. Aquí mateix hem passat la nit en una "2 seconds" tot digerint la "cassoulet" occitana que ens vam cruspir el dia abans...

El camí és força ben marcat, tenim marques grogues per tot arreu. La pujada la fem per l'estany de Labant. Guanyem alçada ràpid fins arribar a la carena que ja no deixarem fins el cim.

Per sort el sol és amagadet i la temperatura és prou bona. Fem una petita paradeta per ganyipar i ja no reposem més fins el cim.

Refugi i Estany de Bassiès

Darrers metres abans de fer cim

El que més impressiona en arribar al cim és l'impressionant vista de la Pica i tot el vessant de Pinet, malgrat la calitja del dia d'avui.

El cim del Pic Roi

Com sempre, la baixada ens fa un mica de mandra (enyorem els esquís). Decidim allargar una mica la tornada i passar pel Port de Saleix. És recomanable, tot i que les constants sifonades ens desesperen una mica.

Això s'acaba, una remullada al riu i una birra a Aulus ens donaran l'energia que necessitem per l'endemà.

Temps total de l'excursió: 6 h 45 m

Desnivell aprox.: 1400 m

Track: baixeu-lo aquí

Barrancs: el Torrent Fondo

2011-08-08T23:27:00.000+02:00

Aquestes vacances vaig tenir la sort de poder gaudir d'una jornada de barrancs amb el Juanma Lobo, expert en el tema i company de caps de setmana a la Vall de Lord.

Em va fer molta il.lusió poder baixar el Torrent Fondo, afluent de l'Aigua de Valls, situat a la magnífica zona de Pont Cabradís, d'obligada visita.

En algunes cartografies aquest barranc apareix com a Barranc de l'Infern o de Bonner, tot i que el nom correcte és Torrent Fondo.

L'accés el farem des de Sisquer i Sant Romà, deixant el cotxe a la presa que trobarem en arribar a l'Aigua de Valls. Per aproximar-nos al barranc caminarem aigües amunt del Riu per l'entretingut camí de Pont Cabradís. Poc abans d'arribar al Torrent Fondo prendrem un corriol secundari a la dreta (marques de pintura) que s'enfila ràpidament fins enllaçar amb pistes forestals que amb 1hora 15 min ens deixaran a la pista de Bonner i a l'inici del Barranc de Cal Cul Estret.

Barranc de Cal Cul Estret

El Barranc de Cal Cul Estret és un afluent sec del Torrent Fondo. La principal dificultat són els seus rappels, alguns dels quals força verticals.

Arribant al Torrent Fondo ja sentim el soroll d'aigua, ara ve el tram més divertit. El barranc es va engorjant i en alguns punts també ens caldrà rappelar per superar els salts.

La vegetació és molt abundant i de dimensions espectaculars. Per acabar arribarem a la zona més engorjada, els foscos.

Per a més informació consulteu la Guia "Barrancs del Solsonès (Gorgs 2011)".

Cartografia: Editorial Alpina, "Vall de Lord-Port del Comte", 1/25.000

Volta a La Gallina Pelada per Montcalb i Bonner

2011-06-30T23:47:00.000+02:00

Volta circular i ascensió a la Gallina Pelada pels paratges poc freqüentats de Montcalb i Bonner.

Montcalb-Coll d'Ubi-Portell del Griell-El Portet-Gallina Pelada-L'Estret-El Portet-Font del Tenell-Bonner - Coll d'Ubi

Montcalb i darrera la boira, Busa

Un cop arribats a Montcalb deixarem l'asfalt i continuarem per la pista, en bastant bones condicions, i ens dirigirem cap el Coll d'Ubi, on podem deixar-hi el cotxe.

La primera part de l'excursió es desenvolupa principalment per pistes. Deixarem el Portell del Griell i el Coll de Molar. A mesura que avancem les pistes són més precàries i arribant a sota el Portet el pendent ja es fa més pronunciat i el camí més estret.

Primeres vistes d'Ensija

L'arribada al Portet és sorprenent. De cop i volta ens meravella la verdor d'aquest extens prat, punt més oriental de la serra d'Ensija.

El Portet i la Vall de Lord al fons

Deixem el coll i ens continuem enfilant. El camí es perd sovint però amb l'ajut d'algunes fites l'anem trobant. Poc a poc ens anem acostant a la Gallina Pelada. El dia és espectacular, encara és força de matí i l'aire és molt fresc.

La Gallina Pelada

Uns isards despistats

Per tornar al Portet canviarem de ruta, ho farem baixant fins l'Estret, on trobarem el GR107 o Camí dels Bons Homes que ens retornarà fins El Portet.

Tornant al Portet pel camí dels Bonshomes

Un cop al Portet el més recomanable és tornar cap el coll d'Ubi desfent el camí de pujada. Les ganes de conèixer nous camins em duen un cop més a l'"encigalada". Em dirigeixo cap a Bonner.

Mirant el Pedra des del Portet

Tot travessant el prat d'el Portet, mantenint-nos en el vessant est de la muntanya i posteriorment canviant de vessant, anirem a buscar un corriol no gaire fressat que ens durà fins la Font del Tenell, font força abundosa.

Font del Tenell

A partir d'aquí haurem de baixar sense camí. Els boixos i ginebres cada cop més ens dificulten el progrés. Continuarem avançant pel mateix vessant de la muntanya fins a trobar les restes d'un camí molt malmès per la vegetació, que ens portarà fins a Bonner.

Arribant a Bonner

Des de Bonner el més aconsellable és tornar per pistes fins el Coll d'Ubi. Jo em torno a "embolicar" amb dreceres no gaire aptes.

En definitiva, bon sabor de boca malgrat la baixada un pèl accidentada. Bonics i solitaris paratges culminats per una bonica ascensió.

Horari aproximat excursió: 5 hores efectives
Desnivell pujada: 1200 metres
Recorregut: 18 km.
Excursió realitzada el 25 de juny de 2011

Baixar el track aquí

Serra de Bastets - Cresta del Sol

2010-10-24T22:25:00.000+02:00

Aprofitant que aquest cap de setmana estic de "Rodrigues" quedo amb el Xavi Grané per fer una via que tenim pendent des de fa molt de temps. Serà una bonica retrobada, feia uns quants anys que no havíem escalat junts...i jo fa uns quants anys que no em poso els peus de gat.

La Cresta del Sol serà una via força adequada per les meves evidents limitacions. Cada cap de setmana la contemplo des del meu pis de Sant Llorenç. Per fi avui ha arribat el dia de pujar-hi.

Podeu trobar la ressenya de la via al bloc dels autors. Aprofitant que tenia una foto des del Santuari de Lord, n'he fet una altra incloent la toponímia de la zona.

Són gairebé les 12 i sortim caminant de la corba dels Bastets, just la darrera corba abans de travessar el Pantà de la Llosa del Cavall. Ens enfilarem per l'esquerra del túnel fins a trobar una torre elèctrica. Cal anar a buscar la següent torre elèctrica per la pista de l'esquerra. En aquest punt hi trobarem un corriolet que baixa gairebé fins el pantà i tot seguit s'enfila per una canal fins una gran roca. A partir d'aquí anirem fent diferents flanquejos fins arribar al característic collet on comença la cresta.

Vista des de la R2

El primer tram, de II-III, decidim fer-lo "a pèl". Arribarem al peu del ressalt principal. La via comença una mica a l'esquerra, al costat d'un pi. El primer llarg són uns 65 metres. Les sensació és estranya, porto molt de temps sense tocar roca, però la roca és prou bona i això m'ajuda a agafar confiança. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg, de 60 metres, comença amb un pas una mica vertical, però de seguida la via torna a buscar l'aresta i es fa més fàcil. La reunió es fa al cim del ressalt, on hi ha dos parabolts.

Inici del segon llarg (IV+)

Ara ve un tram de II-III grau, que farem amb bambes i sense corda. Ens espera el darrer ressalt per arribar al cim. Ara que ja he escalfat em veig en cor de fer-lo de primer, l'equipament en aquest llarg és molt bo. No tinc temps de disfrutar-lo i ja arribo al cim, on muntaré la reunió en una alzina.

Arribant al cim

Uns metres caminant i ja som al cim. Estic molt satisfet, ha estat una via ideal per al meu retorn i l'entorn és magnífic, val la pena pujar fins aquí! Gràcies al Xavi que avui m'ha fet de guia...

El Xavi al cim

La baixada és un pèl entretinguda. Començarem baixant pel vessant nord del cim per anar a buscar el collet més proper. Anirem baixant per una canal força dreta, passarem per sota d'un gran bloc molt característic fins arribar a la instal.lació de rappel (30 m). Tot seguit continuarem la baixada a peu pel cantó dret de la canal, fins arribar a uns sorprenents cables i escales, que ens deixaran a la pista que seguirem fins a l'aparcament. En total hauran estat 3 hores i mitja des de que havíem deixat el cotxe.

Descens

Ens refarem al Jardí amb un bon Plat Combinat. Aprofitarem la tarda per anar a collir camagrocs en una zona molt propera. Amb el cistell ben ple tornem cap a sabadell.Això si que ha estat una jornada ben aprofitada!!

Retorn a La Mola

2010-09-03T23:57:00.000+02:00

Aprofitant una tarda de divendres decideixo pujar a La Mola. Demà tornarà la vida familiar i m'anirà bé agafar una mica d'oxigen. Sempre ve de gust pujar a la Mola, per mi és una muntanya molt entranyable.

Excursió: Dipòsit de Matadepera -Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Canal de Santa Agnès - Cova del Drac - La Mola - Dipòsit

Només us destacaré el mal estat en que m'he trobat alguns trams del Camí dels Maringes, fins i tot en alguns trams he hagut d'arrossegar-me per sota la vegetació. De totes maneres us recomano aquesta volta, sobretot per la solitud que trobareu, almenys abans d'arribar a La Mola.

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa i El Bolet

Capvespre des de la Mola

El Senyor de l'Arieja

2010-09-01T23:22:00.000+02:00

Travessa pel Mont Valier i el Tuc de Barlonguera

L'impressionant Mont Valier des del Barlonguera

La meva llista de muntanyes pendents de fer al Pirineu és prou llarga, però n'hi ha una que fa temps que la tinc al cap, el Mont Valier. Des que la vaig veure per primer cop sempre m'ha semblat una muntanya molt elegant. Sens dubte el seu aïllament encara la fa més atractiva.

Disposo de dos dies i em decideixo per fer la travessa des de la vall d'isil, així també m'estalvio el llarg desplaçament en cotxe per l'Arieja. Finalment m'he quedat sense company, així és que em tocarà anar sol.

El darrer divendres d'agost surto de Sabadell. Arribaré de nit a la Vall d'Isil, deixaré el cotxe i dormiré al parquing del Refugi del Fornet, la pista continua uns 5 quilòmetres més però sembla que estan fent obres i no deixen passar.

1a jornada: Ref. Fornet (1370 m) - Pont de Perosa (1470 m) - Barranc de Clavera - Estanyet de Clavera (2245 m) - Coll Est de la Pala Clavera (2630m)- Col de Peyre Blanque (2565m) - Petit Valier (2735m) - Col de Faustin (2653m) - Mont Valier (2838m) - Col de Faustin - Refuge des Estagnous (2246m)

Desnivell pujada 1a jornada: 1650m

2a jornada: Ref. des Estagnous (2246m)- Etang Rond (1900m) - Etang Long (2125m) - Port de Barlonguera (2400m) - Pic de Tres Comtes (2675m) - Coll de la Gireta - Tuc de Barlonguera (2802m) - Barranc del Milh - Pista de Montgarri (1620m)

Desnivell pujada 2a jornada: 1300m

Pujada pel Barranc de Clavera

Em sona el despertador a les 6.00. M'afanyo a vestir-me i menjar ràpid. A les 6.30 començo a caminar. El primer tram de pista fins el Pont de Perosa es fa pesat (7.15). Deixem la pista principal i n'agafem una de secundària que es dirigeix cap el Barranc de Clavera. Ens acompanyaran en el primer tram unes marques blanques i vermelles, corresponents al Camí de la Llibertat. Aquest camí fou marcat en commemoració del represaliats que fugint de la barbàrie nazi el van fer servir per tornar cap a la llibertat. Quan s'acaba la pista secundària continua un corriol, força dret, que guanya alçada per terrenys de pastura, prop del barranc de Clavera i fins arribar a l'Estanyet de Clavera. Ens continuem enfilant, deixant a l'esquerra les marques del Camí de la Llibertat, que es dirigeixen cap el Coll de la Pala Clavera. El terreny deixa de ser herbós, deixem la Pala Clavera a l'esquerra i ens enfilem per una canal fàcil que ens menarà fins el Coll Est de la Pala Clavera. A partir d'aquí seguirem unes marques grogues fins el Valier. Caldrà fer una sèrie de flanquejos per terreny força dret però fàcil fins arribar a la Peyre Blanque.

Tres Comtes i Barlonguera des del Valier

Des d'aquí pujem el Petit Valier per un camí ja més fressat. Només ens quedarà baixar uns pocs metres fins el Col de Faustin per enfilar la pujada final, per camí molt evident, fins el cim del Senyor de l'Arieja, el Mont Valier (11.00). Aprofito per menjar una mica mentre gaudeixo de les espectaculars vistes, tot i les boires presents a les valls occitanes. Amb una hora de baixada farem cap al Refugi des Estagnous (12.15), ons ens podrem refer amb una cerveseta ben fresca i gaudir d'aquest acollidor refugi.

Refuge des Estagnous

Mont Valier des del refugi

L'endemà a les 7 del matí em prenc l'esmorzar del refugi i ràpidament inicio la baixada cap el Llac Rond, seguint de nou els senyals blancs i vermells del Camí de la Llibertat. Havent arribat al llac ens escalfarem ràpidament amb una dura pujada fins el Llac Long. El camí supera un pendent força dret i rocós, en alguns passos amb l'ajut de cables. El Llac Long el voregem pel costat dret, el camí ja no és tan dret però continuem trobant alguns cables ja que en algun punt haurem de superar algun pas una mica compromès. Passat el llac pujarem per una torrentera fins arribar al Port de Barlonguera. Ens enfilarem per l'esquerra seguint les marques i finalment superarem l'aresta final fins arribar al Tuc dels Tres Comtes (9.30). Fa força fred, així que farem quatre fotos i baixarem ràpid.

Barlonguera i aresta final

Desfarem l'aresta final dels Tres Comtes i anirem a cercar l'aresta que ens conduirà fins el Barlonguera. Sense camí i buscant l'itinerari més evident anirem superant l'aresta sense massa dificultat. Davallarem al darrer coll i superarem la darrera part que ens durà al Barlonguera (11.15)

Al cim del Barlonguera

La perspectiva és impressionant, podem veure bona part del Pirineu i també el Mont Valier. Des d'aquí sembla infranquejable!!

M'entretinc al cim, ara el temps és bo i s'hi està molt bé. La baixada la farem pel Barranc del Mill, és a dir, que haurem de retornar al darrer coll i iniciar una dura baixada per pendent herbós i sense camí. Ara és quan me'n recordo dels esquís i del gran descens que un dia hi vaig fer. Tornarem a la dura realitat...La baixada es fa llarga però finalment arribarem als prats propers a Montgarri, travessarem el pont de Mariano i anirem a parar a la pista de Montgarri (13.15). Farem "dit" i podrem tornar fins el punt de partida sense gaire esforç, que ja n'hi ha hagut prou...

Dedicat a la petita Eva, que tan poc fa que ha arribat a aquest món.

Descarregueu el track de l'excursió aquí

Racons oblidats de Vilamala

2010-05-17T22:36:00.000+02:00

Ahir, amb el Carles Clotet, vam estar explorant un dels racons més salvatges del Solsonès, Vilamala. Aquesta excursió, que la podríem qualificar "per a col.leccionistes", només es pot recomanar a persones molt "fanàtiques" d'aquesta regió del Solsonès i amb ganes d'esgarrinxar-se una mica...

La nova edició del mapa Alpina de la Vall de Lord, del qual en som en part culpables, va incloure alguns rastres de camins a la zona de Vilamala. Aquesta excursió transcorre per alguns d'aquests camins.

Aquests camins, que d'antic probablement havien estat pas de bestiar, avui en dia es troben en l'oblit absolut. En podrem seguir el rastre amb dificultat i sovint ens trobarem amb restes de carboneres, que havien estat motiu d'explotació dels alzinars de Vilamala.

Al fons la Canal del Prior

Prendrem la pista que surt de l'Hostal del Vent fins al coll on s'inicia la Canal del Prior. En aquest punt iniciarem la baixada cap a la Canal del Prior. Trobarem el camí força fresat en el seu inici. El camí baixa tot fent llaçades. Aprofitarem per fer una mica de neteja del camí. Quan ens endinsem en la part més fonda de la rasa el camí es dilueix degut a l'erosió que ha estat objecte per part de la canal. A partir d'aquí trobarem traces de camí en alguns trams i en altres anirem per la mateixa rasa, sense camí. El bosc és impressionant, teixos, roures, pins,...i una gran esllavissada provinent de la Balma Roja, que ha barrat el camí i que ens obligarà a vorejar pel cantó esquerre de la rasa. Arribarem a la rasa principal, final de la canal.

En aquest punt tindríem l'opció de tornar pel camí normal de la Balma Roja. No m'hem tingut prou i ens decidim a enfilar-nos cap a la Castellassa a la cerca d'un rastre que ens durà cap a l'inici de l'excursió. Iniciem la pujada per una petita rasa, sense camí, però al cap de poca estona, sorpresa! trobem un camí força fresat, que tot fent llaçades es va enfilant. Abans d'arribar al coll el camí es divideix, un puja cap el coll i l'altre planeja cap a l'Hostal del Vent. Prendrem aquest, que ens portarà per una feixa o rua i més endavant per una forta pujada cap al Roc Roig. El primer tram és força brut però a mida que ens acostem al Roc Roig el camí és més net. En algun tram hi trobem fins i tot uns pitons de ferro, senyal inequívoc de l'antic camí, que devia ser prou transitat. A partir del Roc Roig farem el darrer tram de camí tot planejant fins tornar a la pista on hem començat l'excursió.

L'excursió ha estat dura , però la satisfacció és més gran, tenim la sensació d'haver refet un camí que havia estat oblidat. Per una estona ens hem sentit transportats al passat i ens hem imaginat tot carregant el carbó i pujant-lo muntanya amunt acompanyats pel bestiar de càrrega.

Pic de Boum (3006 m)

2009-07-15T23:04:00.000+02:00

Ara si, l'esquena sembla que em comença a deixar fer activitat , i la Silvia i la canalla són a la platja. Aquesta és la meva!! Truco el Joan... Tiu!!! Necessito anar cap al Pirineu!!!

Finalment, el cim triat és el Boum. La veritat és que em ve de gust visitar el Pirineu francés,més salvatge i solitari que el cantó sud, alhora que més exigent.

Finalment serem tres, el Joan, també conegut com a "alpinista de revista", i la Marta que s'hi afegirà a ultima hora.

El dissabte sortim ben d'hora de Sabadell. L'objectiu és dinar a Bagneres de Luchon. Un cop dinats, ens acabem d'aproximar amb el cotxe a la Vall de Lis, punt de partida (1.100 m)

Prop de la Cabana de Prat Long

La pujada fins al Refugi de Maupas (2.430 m) és llarga i costeruda. Comencem la pujada per un frondós bosc de faigs i abets. A uns 1.400 m comencen a aparèixer els primers prats, i comencem a patir el sol, que ara ja no podem evitar. Creuem el riu i a uns 1.600 m farem un canvi de direcció cap a l'oest, que ens durà a prop de la Cabana del Prat Long. A partir d'aquí pujarem en paral.lel a la canonada i el telefèric. Aquest darrer tram és el més pesat, ja que el pendent és constant. Finalment, travessem per sota el tub i en pocs metres arribem al refugi.

Pic de Quayrat, des del Refugi de Maupas

El Refugi de Maupas és força petitó (unes 30 places), però és molt acollidor i la seva guarda és molt amable. El lavabo és molt original, situat al mig del pendent i sotmès a les inclemències del vent i del mal temps. Això si, sempre ben airejat...

Recuperem forces amb el sopar. El plat de llenties és molt potent!!

La nit no és gaire bona per mi. Calor, mal de coll, i nervis...Altres han dormit més bé, però sembla que se'ls hi han enganxat els llençols...

A 2/4 de 8 comencem a caminar. Pujem en direcció SE, de manera força intuïtiva, tot i que alguna fita ens guiarà. Quan assolim els 2.700 metres veiem per primer cop el Boum. Ens hi anem aproximant guanyant poca alçada. Aviat comencem a trepitjar neu. Ens posem els grampons tot i que són prescindibles. Passem per sota l'aresta que baixa del Boum, i tot seguit ens comencem a enfilar, primer amb neu, i després per terreny rocós. En els darrers 50 metres cal anar a buscar l'aresta NE, seguint les fites. Ens enfilem per terreny força aeri però sense dificultat. Poc abans d'arribar al cim cal superar unes roques en un pas una mica aeri. Ja som dalt!!

Primera visió del Boum. Al darrera, el Mall Barrat

Travessant la glacera-congesta, sota el Boum

Per cert, per properes ascensions al Boum recomano la baixada directa sense passar pel refugi.

El Joan superant el darrer pas abans del cim

Bonic dia d'estiu al Boum...

Per veure el mapa i descarregar-vos els tracks:

Pujada al Refugi de Maupas, prem aquí
Ascensió al Pic de Boum, prem aquí

Esquí de muntanya a Andorra

2009-04-28T15:27:00.001+02:00

Aquest any també!!

Tot i els molts impediments (fills, lumbalgies, genolls txungos,...) el Raimon i jo hem fet la nostra ja tradicional sortida d'esquí de muntanya anual.

Malgrat ser menys ambiciosos en la zona triada hem tingut més exit que mai.

Per cert, tot això amenitzat amb el jacuzzi i la sauna de l'hotel...

Pic de Casamanya

La primera presa de contacte la farem amb el Casamanya, un vell conegut. Temps variable i boira a la pala cimera... però neu immillorable!

Pic de la Pala de Jan

Aquest cim era un desconegut per nosaltres i el vam descobrir en una ressenya d'internet. Té un descens força directe. Això, acompanyat d'un dia assolellat, la combinació perfecta!

I quina neu!!

Al fons la Pala de Jan

El tram final el fem sense esquís

Baixant amb la Coma de Varilles al darrera

Que sol!! Que nieve!!...Como nos quiere Dios a los pijos!!

Tossa de la Coma de Siscaró

El Jordi i l'Elies s'afegeixen a la festa. El temps no ens permet arribar al Pic de la Cabaneta. En quedem a la Tossa de la Coma de Siscaró, amb gairebé la mateixa alçada.

Un cop més, neu immillorable per al descens!!

Els "reds" d'Altiplà

Pic Alt del Griu

Després de 4 dies de canya les meves cames poc entrenades comencen a "fer figa".

El temps no ens acompanya i el primer tram de baixada amb visibilitat molt limitada es converteix en el descens dels "catamarans". El tram final amb el bosc es fa molt "disfrutón".

Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar

Ei, això encara no s'ha acabat!!!

Vam aprofitar una de les poques tardes de sol per què el Raimon s'estrenés en aquest món de les ferrates.

Via recomanable per completar una matinal d'esquí de muntanya...

El Clot de Vilamala

2009-04-23T14:34:00.000+02:00

Excursió al clot de Vilamala, un dels paratges més salvatges, solitaris i impressionants del Solsonès.

Temps aproximat de l'excursió: 4-5 hores

Itinerari no recomenable en temporada humida o plujosa.

Per més informació consulteu la guia: "Jaume Fruitós i Sayol. LA VALL DE LORD I EL SEU ENTORN"

Clot de Vilamala des de Fenerals

Deixarem el cotxe a la carretera de Solsona a Coll de Jou, a l'anomenada corba de Fenerals.

L'itinerari començarà seguint el GR-7, primer en direcció est i després en direcció sud. Passat un tram de baixada haurem de deixar el GR per orientar-nos cap al sud-oest tot buscant fites de pedra i marques de pintura. A partir d'aquí el camí ja és més fàcil de seguir.

Ens anirem endinsant a les profunditats de Vilamala fins arribar a les misterioses Balmes dels Encantats. Creuarem el torrent en dues ocasions. Quan arribem de nou a la Rasa l'haurem de seguir durant força estona fins arribar a Torrents Junts (molt important no passar-se aquest punt).

A partir d'aquí deixarem de baixar per la rasa principal per pujar aigües amunt pel torrent que haurem trobat a la nostra dreta. Al cap de poca estona deixarem la rasa per comença-nos a enfilar per un costerut camí, que després d'una llarga pujada ens durà fins a la Balma Roja. El camí continua fins arribar a una pista, que agafarem a mà dreta fins a l 'Hostal del Vent, al costat del carretera de Solsona.

D'aquí en endavant farem el camí de retorn seguint el GR, que va paral.lel a la carretera.

Balmes dels Encantats

Petita grimpada al fons de la Rasa

Tossal de les Viudes

2009-04-23T14:18:00.000+02:00

Bonica i solitària excursió a l'inhòspita Serra dels Bastets.

Temps aproximat excursió: 3 hores

Deixarem el cotxe a la casa de colònies d'Aiguaviva, que s'hi accedeix per una pista asfaltada que surt del Pont de Valls.

Passarem caminant per davant de la casa de colònies fins trobar la pista just a l'altre cantó de la casa. L'anirem seguint de pujada. La pista esdevindrà un corriol força costerut, que amb poca estona ens durà fins el Grauet, on ja podrem gaudir de la panoràmica sobre la Serra de Busa.

El Tossal de les Viudes ens queda a la nostra dreta. Caldrà seguir un corriolet no gaire fresat, i algunes fites de pedra per arribar al Tossal.

Vista del cim i la Serra de Busa al fons.

L'embassament i la Vall de Lord

Vistes sobre el Pedraforca

Les Valielles de Busa des del Grauet

Pedró dels Quatre Batlles amb esquís

2009-02-26T16:54:00.000+01:00

El Raimon em truca el dissabte a ultima hora. L'Erola està malalta i no podrà pujar.

Estic molt motivat. Ja ho tenia al cap des de feia dies i hi aniré encara que sigui tot sol. Estic decidit a pujar al Pedró dels Quatre Batlles amb esquís.

Em llevo ben de matí i a les 8 ja tinc els esquís als peus. La ruta triada és la Rasa de Carbassers. La ruta s'inicia a la corba abans d'arribar a Coll de Port. La pujada és suau però a l'hora força constant.

Inici de la Rasa de Carbassers

El dia és esplèndid. Passo pels telesquís d'Estivella quan tot just arriba el personal de l'estació. Amb una horeta més arribo a la Tossa Pelada i tot seguit al Pedró. Fa un dia magnífic i la vista és immillorable, des del Turbón fins al Pedraforca es pot veure una gran part del Pirineu.

Ombra d'un esquiador solitari

En total han estat uns 900 metres de desnivell de pujada.
Ara m'espera la baixada... i després cap a Sant Llorenç amb la família.

Dalt de la Tossa Pelada

Dalt del Pedró

Ja el tenim aquí, és el Feliu

2008-12-31T17:34:00.000+01:00

Això ja arriba...

2008-11-26T14:40:00.000+01:00

Si, si,....ja veieu la silvia com està, a punt d'explotar!!!

Així és com hem aprofitat els ultims caps de setmana a Sant Llorenç abans no surti el bitxu/bitxa...

La Nora a Sant Serni

Agafant pinyes a Sant Serni

A Sisquer (Guixers)

Capvespre a les valls d'Odèn i Canalda

Estada a les Dolomites

2008-09-26T13:33:00.000+02:00

Aquest estiu ha estat el de la tornada a les Dolomites.Aquesta vegada, però, he substituït l'escalada pels telefèrics i els parcs infantils. També tenia moltes ganes que la Silvia conegués aquest lloc del que tantes vegades m'havia sentit parlar i del que n'estic tan enamorat.

Sasso Lungo, Piz Ciavazes i Pordoi

El viatge s'ha centrat bàsicament a la Val di Fiemme i Val di Fassa. El nostre camp base és un hotel rural molt recomanable, Hotel Langeshof, en un petit poble, Altrei, proper a Cavalese.

Prop de l'Hotel, a Altrei

Grup del Catinaccio

La primera escapada la fem a la zona del Catinaccio. Agafem el funivia que des de Vigo di Fassa ens puja en pocs minuts fins a Ciampedie, a 2000 metres. Des d'aquí podem contemplar les espectaculars Torres del Vajolet, de no gaire bon record per mi, ja que hi vaig patir un accident d'escalada fa anys.

Torres del Vajolet al fons

A partir d'ara, cada vegada que la Nora vegi una muntanya dirà: "on el pare es va trencar el peu..."
La "bimba" Nora s'ho passa d'allò més bé al parc infantil que hi ha instal.lat a 2000 metres.

Marmolada
Aquesta excursió és sens dubte la més espectacular que fem. El matí s'aixeca molt tapat i plujós però poc a poc el cel es va obrint. Ens decidim per pujar fins a Canazei, al peu de grans muntanyes, com la Marmolada, el Pordoi o les Torres de Sella.

Agafem el Funivia Canazei-Col di Rosc, que ens durà fins els 2380 metres. El dia és espectacular i els cims de les muntanyes estan lleugerament nevats.

Piz Ciavazes i Pordoi

La Heidi a les Dolomites

Farem una petita excursió a peu per poder veure l'espectacular cara nord de la Marmolada.

Cara nord de la Marmolada

Vista general de la Marmolada

Passo San Pellegrino
El Funivia Col Margherita ens durà des del Passo San Pellegrino fins al mateix coll, a 2560 metres. Aquesta vegada la sort no ens acompanya i els núvols no ens permeten veure la Marmolada. Només la Pala de San Martino treu el cap de tan en tan.

Pala di San Martino

Trento

Les ciutats de Trento i Bolzano són les més atractives de la zona.

És l'excusa per menjar-se una bona pizza i un meravellòs gelat...

Piazza del Duomo (Trento)

Per Trento...

Via Ferrada a Puig-arnau (Canalda)

2008-09-19T10:49:00.000+02:00

Aprofitant la visita del Josep, el 9 d'agost ens decidim a fer la via ferrada de Puig-Arnau, a Canalda.

El mes anterior vaig descobrir l'existència d'aquesta via mentre estava caminant per la zona, fent una de les múltiples rutes a peu que hi ha marcades. El poble rural de Pubilló Puig-Arnau és un conjunt de cases rurals en les quals s'hi poden realitzar diferents activitats, entre les quals hi ha l'escalada esportiva. És un lloc molt bonic al peu de la serra del Port del Comte.

Per accedir al Poble Rural hi anirem des de Coll de Jou, seguint la carretera que va cap a Odèn. A uns dos quilòmetres trobarem un indicador que ens desviarà cap a Puig-Arnau. Baixarem per un camí asfaltat fins que arribarem a una marcada corba de la carretera, al costat de la casa de Pubilló, on trobarem a l'esquerra una petita esplanada on hi podrem deixar el cotxe.

L'accés a peu el podem fer de dues maneres. El més ràpid però més perdedor consisteix en seguir el GR, que surt del mateix aparcament, direcció a Canalda. El primer tram de GR és molt poc fresat i costa seguir les marques. En deu minuts serem a peu de ferrada. L'alternativa fàcil consistiria en baixar per la pista asfaltada fins arribar a la masia de Puig-arnau. Des d'aquí agafarem la pista que surt a la dreta. Arribarem a una altra cruïlla que també seguirem a la dreta. La pista s'estreny més endavant per convertir-se en un sender que ben aviat enllaçarà amb el GR. Abans de travessar el torrent del Salt de la Perdiu veurem a ma esquerra la ferrada.

La via ferrada no és gaire llarga, però té un primer tram força vertical. Les instal.lacions estan força bé i ens permetran assegurar-nos en tot moment mitjançant el dissipador. A mesura que avancem la paret perd continuïtat i els trams verticals són més curts. Cada cop tenim més vista sobre el Torrent i la vegetació que l'envolta.

Els "no principiants" probablement en tindran prou amb mitja hora per acabar la via. Recomanem la visita al torrent, abans d'iniciar la via, per poder veure l'espectacular Salt de la Perdiu.

Acabada la ferrada continuarem pujant a peu tot seguint les fites fins arribar a la propera carretera.

Tingueu en compte que es tracta d'una finca particular i que abans de fer la via haurieu de parlar amb en Jaume Cots, responsable de la ferrada, que de ben segur us deixarà passar sempre que aneu ben preparats...

En definitiva, que es tracta d'una curta ferrada, recomanable sobretot per aquells amb ganes de conèixer un lloc nou i per combinar amb altres activitats.

Vol amb parapent biplaça

2008-09-01T18:50:00.000+02:00

Per estrenar el bloc hi posarem un video bastant divertit que de ben segur us farà riure una mica.

Aquestes vacances d'agost per fi em vaig decidir. Després de temps de veure els parapents passar per sobre de Sant LLorenç vaig pensar que ja era la meva. Vaig trucar a Alioth, que és un grup de parapent del Bages i vaig quedar amb ells per fer un vol biplaça.

L'enlairament es fa des del capdamunt del Port del Comte, a prop de Les Morreres (repetidor) i l'aterratge és a la discoteca Blue Iguana, a les afores de Sant Llorenç. El vol va durar una mitja horeta. Haig de confessar que els ultims deu minuts ja estava una mica marejat, però s'ha de dir que la sortida és molt espectacular i que val molt la pena.

Ho recomano!!

Per cert, uns agraïments pel Xavi, fabricant de sabates, que va ser el pilot que em va dur a bon port, malgrat l'aterratge un pèl brusc.

El Xavi i jo mateix, amb la Llosa del Cavall i Busa al fons

Video de l'enlairament