Retorn a La Mola

Aprofitant una tarda de divendres decideixo pujar a La Mola. Demà tornarà la vida familiar i m'anirà bé agafar una mica d'oxigen. Sempre ve de gust pujar a la Mola, per mi és una muntanya molt entranyable.

Excursió: Dipòsit de Matadepera  -Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Canal de Santa Agnès - Cova del Drac - La Mola - Dipòsit

Només us destacaré el mal estat en que m'he trobat alguns trams del Camí dels Maringes, fins i tot en alguns trams he hagut d'arrossegar-me per sota la vegetació. De totes maneres us recomano aquesta volta, sobretot per la solitud que trobareu, almenys abans d'arribar a La Mola.

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa i El Bolet

Capvespre des de la Mola

El Senyor de l'Arieja

Travessa pel Mont Valier i el Tuc de Barlonguera

L'impressionant Mont Valier des del Barlonguera

La meva llista de muntanyes pendents de fer al Pirineu és prou llarga, però n'hi ha una que fa temps que la tinc al cap, el Mont Valier. Des que la vaig veure per primer cop sempre m'ha semblat una muntanya molt elegant. Sens dubte el seu aïllament encara la fa més atractiva.

Disposo de dos dies i em decideixo per fer la travessa des de la vall d'isil, així també m'estalvio el llarg desplaçament en cotxe per l'Arieja. Finalment m'he quedat sense company, així és que em tocarà anar sol.

El darrer divendres d'agost surto de Sabadell. Arribaré de nit a la Vall d'Isil, deixaré el cotxe i dormiré al parquing del Refugi del Fornet, la pista continua uns 5 quilòmetres més però sembla que estan fent obres i no deixen passar.

1a jornada: Ref. Fornet (1370 m) - Pont de Perosa (1470 m) - Barranc de Clavera - Estanyet de Clavera (2245 m) - Coll Est de la Pala Clavera (2630m)- Col de Peyre Blanque (2565m) - Petit Valier (2735m) - Col de Faustin (2653m) - Mont Valier (2838m) - Col de Faustin - Refuge des Estagnous (2246m)

         Desnivell pujada 1a jornada: 1650m

2a jornada: Ref. des Estagnous (2246m)- Etang Rond (1900m) - Etang Long (2125m) -  Port de Barlonguera (2400m) - Pic de Tres Comtes (2675m) - Coll de la Gireta - Tuc de Barlonguera (2802m) - Barranc del Milh - Pista de Montgarri (1620m)

         Desnivell pujada 2a jornada: 1300m

Pujada pel Barranc de Clavera

Em sona el despertador a les 6.00. M'afanyo a vestir-me i menjar ràpid. A les 6.30 començo a caminar. El primer tram de pista fins el Pont de Perosa es fa pesat (7.15). Deixem la pista principal i n'agafem una de secundària que es dirigeix cap el Barranc de Clavera. Ens acompanyaran en el primer tram unes marques blanques i vermelles, corresponents al Camí de la Llibertat. Aquest camí fou marcat en commemoració del represaliats que fugint de la barbàrie nazi el van fer servir per tornar cap a la llibertat. Quan s'acaba la pista secundària continua un corriol, força dret, que guanya alçada per terrenys de pastura, prop del barranc de Clavera i fins arribar a l'Estanyet de Clavera. Ens continuem enfilant, deixant a l'esquerra les marques del Camí de la Llibertat, que es dirigeixen cap el Coll de la Pala Clavera. El terreny deixa de ser herbós, deixem la Pala Clavera a l'esquerra i ens enfilem per una canal fàcil que ens menarà fins el Coll Est de la Pala Clavera. A partir d'aquí seguirem unes marques grogues fins el Valier. Caldrà fer una sèrie de flanquejos per terreny força dret però fàcil fins arribar a la Peyre Blanque.

Tres Comtes i Barlonguera des del Valier

Des d'aquí pujem el Petit Valier per un camí ja més fressat. Només ens quedarà baixar uns pocs metres fins el Col de Faustin per enfilar la pujada final, per camí molt evident, fins el cim del Senyor de l'Arieja, el Mont Valier (11.00). Aprofito per menjar una mica mentre gaudeixo de les espectaculars vistes, tot i les boires presents a les valls occitanes. Amb una hora de baixada farem cap al Refugi des Estagnous (12.15), ons ens podrem refer amb una cerveseta ben fresca i gaudir d'aquest acollidor refugi.

Refuge des Estagnous

Mont Valier des del refugi

L'endemà a les 7 del matí em prenc l'esmorzar del refugi i ràpidament inicio la baixada cap el Llac Rond, seguint de nou els senyals blancs i vermells del Camí de la Llibertat. Havent arribat al llac ens escalfarem ràpidament amb una dura pujada fins el Llac Long. El camí supera un pendent força dret i rocós, en alguns passos amb l'ajut de cables. El Llac Long el voregem pel costat dret, el camí ja no és tan dret però continuem trobant alguns cables ja que en algun punt haurem de superar algun pas una mica compromès. Passat el llac pujarem per una torrentera fins arribar al Port de Barlonguera. Ens enfilarem per l'esquerra seguint les marques i finalment superarem l'aresta final fins arribar al Tuc dels Tres Comtes (9.30). Fa força fred, així que farem quatre fotos i baixarem ràpid.

Barlonguera i aresta final

Desfarem l'aresta final dels Tres Comtes i anirem a cercar l'aresta que ens conduirà fins el Barlonguera. Sense camí i buscant l'itinerari més evident anirem superant l'aresta sense massa dificultat. Davallarem al darrer coll i superarem la darrera part que ens durà al Barlonguera (11.15)

Al cim del Barlonguera

La perspectiva és impressionant, podem veure bona part del Pirineu i també el Mont Valier. Des d'aquí sembla infranquejable!!


M'entretinc al cim, ara el temps és bo i s'hi està molt bé. La baixada la farem pel Barranc del Mill, és a dir, que haurem de retornar al darrer coll i iniciar una dura baixada per pendent herbós i sense camí. Ara és quan me'n recordo dels esquís i del gran descens que un dia hi vaig fer. Tornarem a la dura realitat...La baixada es fa llarga però finalment arribarem als prats propers a Montgarri, travessarem el pont de Mariano i anirem a parar a la pista de Montgarri (13.15). Farem "dit" i podrem tornar fins el punt de partida sense gaire esforç, que ja n'hi ha hagut prou...


Dedicat a la petita Eva, que tan poc fa que ha arribat a aquest món.

Descarregueu el track de l'excursió aquí

Racons oblidats de Vilamala

Ahir, amb el Carles Clotet, vam estar explorant un dels racons més salvatges del Solsonès, Vilamala. Aquesta excursió, que la podríem qualificar "per a col.leccionistes", només es pot recomanar a persones molt "fanàtiques" d'aquesta regió del Solsonès i amb ganes d'esgarrinxar-se una mica...

La nova edició del mapa Alpina de la Vall de Lord, del qual en som en part culpables, va incloure alguns rastres de camins a la zona de Vilamala. Aquesta excursió transcorre per alguns d'aquests camins.

Aquests camins, que d'antic probablement havien estat pas de bestiar, avui en dia es troben en l'oblit absolut. En podrem seguir el rastre amb dificultat i sovint ens trobarem amb restes de carboneres, que havien estat motiu d'explotació dels alzinars de Vilamala.

Al fons la Canal del Prior

Prendrem la pista que surt de l'Hostal del Vent fins al coll on s'inicia la Canal del Prior. En aquest punt iniciarem la baixada cap a la Canal del Prior. Trobarem el camí força fresat en el seu inici. El camí baixa tot fent llaçades. Aprofitarem per fer una mica de neteja del camí. Quan ens endinsem en la part més fonda de la rasa el camí es dilueix degut a l'erosió que ha estat objecte per part de la canal. A partir d'aquí trobarem traces de camí en alguns trams i en altres anirem per la mateixa rasa, sense camí. El bosc és impressionant, teixos, roures, pins,...i una gran esllavissada provinent de la Balma Roja, que ha barrat el camí i que ens obligarà a vorejar pel cantó esquerre de la rasa. Arribarem a la rasa principal, final de la canal.

En aquest punt tindríem l'opció de tornar pel camí normal de la Balma Roja. No m'hem tingut prou i ens decidim a enfilar-nos cap a la Castellassa a la cerca d'un rastre que ens durà cap a l'inici de l'excursió. Iniciem la pujada per una petita rasa, sense camí, però al cap de poca estona, sorpresa! trobem un camí força fresat, que tot fent llaçades es va enfilant. Abans d'arribar al coll el camí es divideix, un puja cap el coll i l'altre planeja cap a l'Hostal del Vent. Prendrem aquest, que ens portarà per una feixa o rua i més endavant per una forta pujada cap al Roc Roig. El primer tram és força brut però a mida que ens acostem al Roc Roig el camí és més net. En algun tram hi trobem fins i tot uns pitons de ferro, senyal inequívoc de l'antic camí, que devia ser prou transitat. A partir del Roc Roig farem el darrer tram de camí tot planejant fins tornar a la pista on hem començat l'excursió.

L'excursió ha estat dura , però la satisfacció és més gran, tenim la sensació d'haver refet un camí que havia estat oblidat. Per una estona ens hem sentit transportats al passat i ens hem imaginat tot carregant el carbó i pujant-lo muntanya amunt acompanyats pel bestiar de càrrega.

Pic de Boum (3006 m)

Ara si, l'esquena sembla que em comença a deixar fer activitat , i la Silvia i la canalla són a la platja. Aquesta és la meva!! Truco el Joan... Tiu!!! Necessito anar cap al Pirineu!!!

Finalment, el cim triat és el Boum. La veritat és que em ve de gust visitar el Pirineu francés,més salvatge i solitari que el cantó sud, alhora que més exigent.

Finalment serem tres, el Joan, també conegut com a "alpinista de revista", i la Marta que s'hi afegirà a ultima hora.

El dissabte sortim ben d'hora de Sabadell. L'objectiu és dinar a Bagneres de Luchon. Un cop dinats, ens acabem d'aproximar amb el cotxe a la Vall de Lis, punt de partida (1.100 m)

Prop de la Cabana de Prat Long

La pujada fins al Refugi de Maupas (2.430 m) és llarga i costeruda. Comencem la pujada per un frondós bosc de faigs i abets. A uns 1.400 m comencen a aparèixer els primers prats, i comencem a patir el sol, que ara ja no podem evitar. Creuem el riu i a uns 1.600 m farem un canvi de direcció cap a l'oest, que ens durà a prop de la Cabana del Prat Long. A partir d'aquí pujarem en paral.lel a la canonada i el telefèric. Aquest darrer tram és el més pesat, ja que el pendent és constant. Finalment, travessem per sota el tub i en pocs metres arribem al refugi.

Pic de Quayrat, des del Refugi de Maupas

El Refugi de Maupas és força petitó (unes 30 places), però és molt acollidor i la seva guarda és molt amable. El lavabo és molt original, situat al mig del pendent i sotmès a les inclemències del vent i del mal temps. Això si, sempre ben airejat...

Recuperem forces amb el sopar. El plat de llenties és molt potent!!

La nit no és gaire bona per mi. Calor, mal de coll, i nervis...Altres han dormit més bé, però sembla que se'ls hi han enganxat els llençols...

A 2/4 de 8 comencem a caminar. Pujem en direcció SE, de manera força intuïtiva, tot i que alguna fita ens guiarà. Quan assolim els 2.700 metres veiem per primer cop el Boum. Ens hi anem aproximant guanyant poca alçada. Aviat comencem a trepitjar neu. Ens posem els grampons tot i que són prescindibles. Passem per sota l'aresta que baixa del Boum, i tot seguit ens comencem a enfilar, primer amb neu, i després per terreny rocós. En els darrers 50 metres cal anar a buscar l'aresta NE, seguint les fites. Ens enfilem per terreny força aeri però sense dificultat. Poc abans d'arribar al cim cal superar unes roques en un pas una mica aeri. Ja som dalt!!

Primera visió del Boum. Al darrera, el Mall Barrat

Travessant la glacera-congesta, sota el Boum

Per cert, per properes ascensions al Boum recomano la baixada directa sense passar pel refugi.


El Joan superant el darrer pas abans del cim


Bonic dia d'estiu al Boum...

Per veure el mapa i descarregar-vos els tracks:

Pujada al Refugi de Maupas, prem aquí
Ascensió al Pic de Boum, prem aquí

Esquí de muntanya a Andorra

Aquest any també!!

Tot i els molts impediments (fills, lumbalgies, genolls txungos,...) el Raimon i jo hem fet la nostra ja tradicional sortida d'esquí de muntanya anual.

Malgrat ser menys ambiciosos en la zona triada hem tingut més exit que mai.

Per cert, tot això amenitzat amb el jacuzzi i la sauna de l'hotel...

Pic de Casamanya

La primera presa de contacte la farem amb el Casamanya, un vell conegut. Temps variable i boira a la pala cimera... però neu immillorable!

Pic de la Pala de Jan

Aquest cim era un desconegut per nosaltres i el vam descobrir en una ressenya d'internet. Té un descens força directe. Això, acompanyat d'un dia assolellat, la combinació perfecta!

I quina neu!!

Al fons la Pala de Jan

El tram final el fem sense esquís

Baixant amb la Coma de Varilles al darrera

Que sol!! Que nieve!!...Como nos quiere Dios a los pijos!!

Tossa de la Coma de Siscaró

El Jordi i l'Elies s'afegeixen a la festa. El temps no ens permet arribar al Pic de la Cabaneta. En quedem a la Tossa de la Coma de Siscaró, amb gairebé la mateixa alçada.

Un cop més, neu immillorable per al descens!!

Els "reds" d'Altiplà


Pic Alt del Griu

Després de 4 dies de canya les meves cames poc entrenades comencen a "fer figa".

El temps no ens acompanya i el primer tram de baixada amb visibilitat molt limitada es converteix en el descens dels "catamarans". El tram final amb el bosc es fa molt "disfrutón".

Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar

Ei, això encara no s'ha acabat!!!

Vam aprofitar una de les poques tardes de sol per què el Raimon s'estrenés en aquest món de les ferrates.

Via recomanable per completar una matinal d'esquí de muntanya...

El Clot de Vilamala

Excursió al clot de Vilamala, un dels paratges més salvatges, solitaris i impressionants del Solsonès.

Temps aproximat de l'excursió: 4-5 hores

Itinerari no recomenable en temporada humida o plujosa.

Per més informació consulteu la guia: "Jaume Fruitós i Sayol. LA VALL DE LORD I EL SEU ENTORN"


Clot de Vilamala des de Fenerals

Deixarem el cotxe a la carretera de Solsona a Coll de Jou, a l'anomenada corba de Fenerals.

L'itinerari començarà seguint el GR-7, primer en direcció est i després en direcció sud. Passat un tram de baixada haurem de deixar el GR per orientar-nos cap al sud-oest tot buscant fites de pedra i marques de pintura. A partir d'aquí el camí ja és més fàcil de seguir.

Ens anirem endinsant a les profunditats de Vilamala fins arribar a les misterioses Balmes dels Encantats. Creuarem el torrent en dues ocasions. Quan arribem de nou a la Rasa l'haurem de seguir durant força estona fins arribar a Torrents Junts (molt important no passar-se aquest punt).

A partir d'aquí deixarem de baixar per la rasa principal per pujar aigües amunt pel torrent que haurem trobat a la nostra dreta. Al cap de poca estona deixarem la rasa per comença-nos a enfilar per un costerut camí, que després d'una llarga pujada ens durà fins a la Balma Roja. El camí continua fins arribar a una pista, que agafarem a mà dreta fins a l 'Hostal del Vent, al costat del carretera de Solsona.

D'aquí en endavant farem el camí de retorn seguint el GR, que va paral.lel a la carretera.

Balmes dels Encantats







Petita grimpada al fons de la Rasa

Tossal de les Viudes

Bonica i solitària excursió a l'inhòspita Serra dels Bastets.

Temps aproximat excursió: 3 hores

Deixarem el cotxe a la casa de colònies d'Aiguaviva, que s'hi accedeix per una pista asfaltada que surt del Pont de Valls.



Passarem caminant per davant de la casa de colònies fins trobar la pista just a l'altre cantó de la casa. L'anirem seguint de pujada. La pista esdevindrà un corriol força costerut, que amb poca estona ens durà fins el Grauet, on ja podrem gaudir de la panoràmica sobre la Serra de Busa.

El Tossal de les Viudes ens queda a la nostra dreta. Caldrà seguir un corriolet no gaire fresat, i algunes fites de pedra per arribar al Tossal.

Vista del cim i la Serra de Busa al fons.

L'embassament i la Vall de Lord

Vistes sobre el Pedraforca

Les Valielles de Busa des del Grauet