Ahir, amb el Carles Clotet, vam estar explorant un dels racons més salvatges del Solsonès, Vilamala. Aquesta excursió, que la podríem qualificar "per a col.leccionistes", només es pot recomanar a persones molt "fanàtiques" d'aquesta regió del Solsonès i amb ganes d'esgarrinxar-se una mica...
La nova edició del mapa Alpina de la Vall de Lord, del qual en som en part culpables, va incloure alguns rastres de camins a la zona de Vilamala. Aquesta excursió transcorre per alguns d'aquests camins.
Aquests camins, que d'antic probablement havien estat pas de bestiar, avui en dia es troben en l'oblit absolut. En podrem seguir el rastre amb dificultat i sovint ens trobarem amb restes de carboneres, que havien estat motiu d'explotació dels alzinars de Vilamala.
Al fons la Canal del Prior
Prendrem la pista que surt de l'Hostal del Vent fins al coll on s'inicia la Canal del Prior. En aquest punt iniciarem la baixada cap a la Canal del Prior. Trobarem el camí força fresat en el seu inici. El camí baixa tot fent llaçades. Aprofitarem per fer una mica de neteja del camí. Quan ens endinsem en la part més fonda de la rasa el camí es dilueix degut a l'erosió que ha estat objecte per part de la canal. A partir d'aquí trobarem traces de camí en alguns trams i en altres anirem per la mateixa rasa, sense camí. El bosc és impressionant, teixos, roures, pins,...i una gran esllavissada provinent de la Balma Roja, que ha barrat el camí i que ens obligarà a vorejar pel cantó esquerre de la rasa. Arribarem a la rasa principal, final de la canal.
En aquest punt tindríem l'opció de tornar pel camí normal de la Balma Roja. No m'hem tingut prou i ens decidim a enfilar-nos cap a la Castellassa a la cerca d'un rastre que ens durà cap a l'inici de l'excursió. Iniciem la pujada per una petita rasa, sense camí, però al cap de poca estona, sorpresa! trobem un camí força fresat, que tot fent llaçades es va enfilant. Abans d'arribar al coll el camí es divideix, un puja cap el coll i l'altre planeja cap a l'Hostal del Vent. Prendrem aquest, que ens portarà per una feixa o rua i més endavant per una forta pujada cap al Roc Roig. El primer tram és força brut però a mida que ens acostem al Roc Roig el camí és més net. En algun tram hi trobem fins i tot uns pitons de ferro, senyal inequívoc de l'antic camí, que devia ser prou transitat. A partir del Roc Roig farem el darrer tram de camí tot planejant fins tornar a la pista on hem començat l'excursió.
L'excursió ha estat dura , però la satisfacció és més gran, tenim la sensació d'haver refet un camí que havia estat oblidat. Per una estona ens hem sentit transportats al passat i ens hem imaginat tot carregant el carbó i pujant-lo muntanya amunt acompanyats pel bestiar de càrrega.