dilluns, 31 d’octubre del 2011

Tardor a Busa

Aprofitant que els avis ens han alliberat de la canalla la silvia i jo ens decidim a sortir plegats. Ja fa temps que tinc ganes de portar-la a Busa, no hi ha estat mai i la tardor és el millor moment per visitar-ne la fageda.

Sortim ben d'hora ben d'hora seguint els meus mals costums. A primera hora hi ha un mica de boira però a mesura que es va esvaint podem anar gaudint dels molts colors que ens ofereix la tardor.

Un cop superat el Grau de l'Areny travessarem el Pla de Busa d'oest a est fins el Grau de Vilamala, on ens endinsarem a la part més obaga del massís.

El llarg camí que ens porta fins a Tresserra a través de la Fageda de Busa és magnífic i ens permet veure una gran varietat d'arbres.

Tardor prop del Grau de l'Areny

Sant Cristòfol de Busa

Grau de Vilamala

Entrant a la fageda

La Fageda de Busa

Paret nord de Busa

Vista sobre el Tossal de les Viudes i Valielles de Busa

Baixant a Tresserra

Els Llengots

Casa enrunada de Tresserra

Boscos propers a Tresserra
En fi, acabem l'excursió molt satisfets i amb ganes de tornar a caminar junts ben aviat.

Itinerari: Les Cases-Grau de l'Areny-El Rial-sant Cristòfol de Busa-Grau de Vilamala-Fageda de Busa-Tresserra-Casa Llobeta-Les Cases
Horari: 5 hores

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Vilamala: Arantxa al País dels Sons Trobats (o gairebé...)

Fa temps que amb el Xavi hem parlat d'anar a escalar a Vilamala. Per mi és un lloc força conegut i poder-hi escalar em fa molta il·lusió. Per al Xavi suposarà escalar en un lloc nou però amb tota la màgia que té Vilamala.

La via que ens han recomenat és l'"Arantxa al País dels Sons Trobats", oberta pels kutrescaladors .




Boires matinals a Vilamala

Vista de la via des del Serrat Llarg

Recomano abans de fer la via perdre 10 minuts i baixar fins Els Encantats. Podreu observar-hi aquells misteriosos bastons encastats dins les coves, que no se sap gaire bé com hi poden haver anat a parar...

Els Encantats

Remuntem la canal d'accés a les vies però estranyament no hi trobem la fita que ens n'hauria de marcar l'inici. Veiem uns parabolts i amunt...La ressenya no ens acaba de quadrar i més tard descobrirem que es tracta de la via Indigneu-vos, que comença més a la dreta de l'Arantxa. A partir de la R1 continuarem per l'Arantxa, ja que la Indigneu-vos se'n va cap a l'esquerra.
La roca és prou bona i el temps també. La pau a Vilamala és absoluta, només un petit grup d'isards de sobte ens espanten amb una pluja de pedres. Sort que a ultima hora han saltat a l'altra banda del serrat...

Xavi fent el primer llarg de la "Indigneu-vos"

Primer llarg

Arribant a la darrera reunió

Darrera reunió

Tram final de la via

Els dos darrers llargs són els més bonics de la via i la paret es va fent més vertical. No ens n'adonem i ja som dalt, llàstima que no hagi durat una mica més!
Gràcies al Xavi per haver-me fet de guia i company de cordada un cop més. Esperem tornar-hi ben aviat!


"cordada històrica vallesana"

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Escalada en família a la Vall de Lord

En un lloc proper al Santuari de Lord...

A primera hora del matí faig una incursió en solitari per col.locar un parabolt amb anella en un lloc estratègic.

A mig matí ja hi som tots, passo la corda per dalt, s'encorda la Nora i amunt...fins que arriba l'hora de despenjar-se..quina por!....sembla que caldrà un acompanyant per baixar. Bé, tot té solució no? Dos nusos al cap de la corda i a baixar!

És el torn del Feliu, no serà menys no!? Repetim l'operació de nou!

Ara ja han perdut la por, llàstima que de moment només tenim una via...paciència i parabolts!


El Feliu a l'atac

El Feliu intentant baixar

La Nora despenjant-se de la via

L'Eva fent d'espectadora

divendres, 23 de setembre del 2011

Cresta del Ferran

Ho podem qualificar com el retorn a l'escalada, però potser seria una mica atrevit. Si més no el Raimon i jo hem desenterrat els estris d'escalada, que ja estaven prou rovellats...i no ha estat gens malament, almenys ens hem recordat de que anava tot això i hem tornat a sentir el plaer de l'escalada.

No explicaré massa detalls d'aquesta cresta ja que la podeu trobar més que ressenyada a moltes guies i blocs.
En el següent enllaç hi podeu trobar una ressenya força complerta:

http://www.muntanyaviva.cat/1/grimpades/Ferran983mperlacrestadelFerran.html

Només dir-vos que és del tot recomanable. La roca és d'un calcari excel.lent per tractar-se d'una cresta i en alguns trams és força aèria. Per no fer tard caldrà fer gairebé tota la cresta a l'ensamble i no entretenir-s'hi gens (nosaltres vam fer reunió només al primer llarg i al pas de IV passat el ràppel)

Dades tècniques
Punt de sortida: Pont Trencat
Horari aproximació: 25 min
Horari inici cresta-cim Ferran:  4h30min
Horari descens: 1 hora
Material: 5 bagues llargues i 5 friends variats
Cordes: 2 cordinos de 30 m i 8mm
Rappel de 30 metres (ull amb el pèndol sortint del ràppel)

Atenció!! Ha desaparegut el pitó per assegurar el pas de IV. Amb un friend dels petits es pot protegir molt bé.

Per cert, la pista des d'Oix està en molt mal estat. Pot ser recomanable deixar el cotxe passat Can Pei si no voleu patir per la integritat del cotxe.

Ah! I el millor de la sortida el bany al gorg de la Palanca de Samsó. No us la perdeu!!

Inici de la cresta des del Pont Trencat

Primer llarg

El Raimon al primer llarg

Entrant al túnel

Sortint del túnel

Sortida del túnel

Tram aeri passat el túnel

Gaudint del III amb roca excel.lent



Trams aeris de IIIº

Sortint del pas de IV

Un cop superat el darrer pas, després del ràppel

Darrer tram fàcil de cresta

Arribant a Talaixà

El millor punt i final a una dura jornada

divendres, 9 de setembre del 2011

El Carlit i l'aresta NW

Feia dies que em mirava la guia de crestes al Pirineu del Pako Krestas. Buscava una cresta "a la meva mida". Tenia necessitat de fer un cim on no tot fos caminar, però alhora no em volia embolicar després dels meus anys d'inactivitat grimpaire.

L'escollida finalment va ser l'Aresta NW del Carlit. Ni el Marcel ni jo havíem fet el Carlit i ens va semblar que seria una manera elegant de pujar-hi.

L'inici de l'excursió és al final de la carretera d'accés a l'Estany de Lanós, on hi farem una altra nit "2seconds". 

Pujarem fent drecera per Font Viva i després enllaçarem amb el GR7, que no deixarem fins l'Estany de Lanós. Des d'aquí ens començarem a enfilar amb vistes al Carlit. Arribant a l'Estany dels Forats podrem veure clarament l'aresta que ens espera.


Estany dels Forats i l'Aresta NW al darrera
Des de l'Estany deixarem el camí i anirem a buscar l'evident inici de l'Aresta (fins aquí 3h aprox).

Arribant a l'inici de l'aresta
Començarem per una canal-xemeneia (IIº).  que ens farà guanyar molt desnivell ràpidament. De moment no necessitem la corda. Després farem caminant un tram de cresta fins un ressalt molt evident, més fàcil del que sembla a primer cop de vista. El superem per la dreta (IIIº si arriba...). El terreny és bo i tampoc ens cal encordar-nos.

Tram de IIIº

Arribant al Carlit
No ens n'adonem i gairebé som al cim. La grimpada de la cresta ha estat molt ràpida (1h).
Fugim ràpid del cim, és ple d'excursionistes que venen de Les Bulloses, ja no recordàvem que el Carlit és un dels clàssics del Pirineu català.

El descens el fem per l'aresta sud, cap el Coll dels Andorrans. Cal desgrimpar alguns trams (IIº) i el terreny és molt descompost, s'ha d'anar amb molt de compte.

Perillós descens al Coll dels Andorrans
Ens dirigim cap el Coll Roig, però en passar el coll dels Andorrans ens enganya un corriol que veiem a ma esquerra i acabem desgrimpant un difícil tram de IIIº, que finalment ens obliga a fer us de la corda.
De seguida el terreny esdevé molt fàcil. Baixarem pel coll més evident i una tartera ens transportarà ràpidament cap a zones més herboses. Sense massa camí continuarem baixant pel Bac de Coll Roig.

Baixada pel Coll Roig
Finalment enllaçarem amb el Camí dels Enginyers, bonic sender que ens durà fins el parquing.

En definitiva, una jornada de muntanya molt complerta, amb una cresta més assequible del previst.

Temps total: 9 hores
Desnivell aprox: 1650 m
Track: baixeu-lo aquí

Guia "Crestas pirenaicas. Pirineo Oriental" Autor: Pako Sanchez.

divendres, 2 de setembre del 2011

El Pic Roi de Bassiès (2676m)


Aquest és un pic molt desconegut per a la majoria dels muntanyencs. De fet, jo el vaig conèixer per casualitat remenant entre blocs...
Després de molt xerrar, amb el Marcel decidim venir cap el Pic Roi ( o Pic Rouge) de Bassiès. A tots dos ens atrau el mateix, conèixer nous indrets, descobrir noves muntanyes i, si és possible, no haver de demanar tanda per pujar-hi.
El Pic Roi, situat a l'Arieja-Coserans, és un mirador privilegiat de la Pica d'Estats. L'alçada del cim no és considerable (2676m), però com sol ser normal per aquestes contrades del nord el desnivell és considerable.

Estany de Labant
Sortirem de Coumebiere, a uns 1400m, a la carretera D8, prop d'Aulus-les-bains. Aquí mateix  hem passat la nit en una "2 seconds" tot digerint la "cassoulet" occitana que ens vam cruspir el dia abans...
El camí és força ben marcat, tenim marques grogues per tot arreu. La pujada la fem per l'estany de Labant. Guanyem alçada ràpid fins arribar a la carena que ja no deixarem fins el cim.

Per sort el sol és amagadet i la temperatura és prou bona. Fem una petita paradeta per ganyipar i ja no reposem més fins el cim.

Refugi i Estany de Bassiès

Darrers metres abans de fer cim
El que més impressiona en arribar al cim és l'impressionant vista de la Pica i tot el vessant de Pinet, malgrat la calitja del dia d'avui.
El cim del Pic Roi
Com sempre, la baixada ens fa un mica de mandra (enyorem els esquís). Decidim allargar una mica la tornada i passar pel Port de Saleix. És recomanable, tot i que les constants sifonades ens desesperen una mica.

Això s'acaba, una remullada al riu i una birra a Aulus ens donaran l'energia que necessitem per l'endemà.

Temps total de l'excursió: 6 h 45 m
Desnivell aprox.: 1400 m
Track: baixeu-lo aquí