diumenge, 24 d’octubre del 2010

Serra de Bastets - Cresta del Sol


Aprofitant que aquest cap de setmana estic de "Rodrigues" quedo amb el Xavi Grané per fer una via que tenim pendent des de fa molt de temps. Serà una bonica retrobada, feia uns quants anys que no havíem escalat junts...i jo fa uns quants anys que no em poso els peus de gat.

La Cresta del Sol serà una via força adequada per les meves evidents limitacions. Cada cap de setmana la contemplo des del meu pis de Sant Llorenç. Per fi avui ha arribat el dia de pujar-hi.

Podeu trobar la ressenya de la via al bloc dels autors. Aprofitant que tenia una foto des del Santuari de Lord, n'he fet una altra incloent la toponímia de la zona.



Són gairebé les 12 i sortim caminant de la corba dels Bastets, just la darrera corba abans de travessar el Pantà de la Llosa del Cavall. Ens enfilarem per l'esquerra del túnel fins a trobar una torre elèctrica. Cal anar a buscar la següent torre elèctrica per la pista de l'esquerra. En aquest punt hi trobarem un corriolet que baixa gairebé fins el pantà i tot seguit s'enfila per una canal fins una gran roca. A partir d'aquí anirem fent diferents flanquejos fins arribar al característic collet on comença la cresta.

Vista des de la R2
El primer tram, de II-III, decidim fer-lo "a pèl". Arribarem al peu del ressalt principal. La via comença una mica a l'esquerra, al costat d'un pi. El primer llarg són uns 65 metres. Les sensació és estranya, porto molt de temps sense tocar roca, però la roca és prou bona i això m'ajuda a agafar confiança. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg, de 60 metres, comença amb un pas una mica vertical, però de seguida la via torna a buscar l'aresta i es fa més fàcil. La reunió es fa al cim del ressalt, on hi ha dos parabolts.

Inici del segon llarg (IV+)
Ara ve un tram de II-III grau, que farem amb bambes i sense corda. Ens espera el darrer ressalt per arribar al cim. Ara que ja he escalfat em veig en cor de fer-lo de primer, l'equipament en aquest llarg és molt bo. No tinc temps de disfrutar-lo i ja arribo al cim, on muntaré la reunió en una alzina.

Arribant al cim
Uns metres caminant i ja som al cim. Estic molt satisfet, ha estat una via ideal per al meu retorn i l'entorn és magnífic, val la pena pujar fins aquí! Gràcies al Xavi que avui m'ha fet de guia...

El Xavi al cim

La baixada és un pèl entretinguda. Començarem baixant pel vessant nord del cim per anar a buscar el collet més proper. Anirem baixant per una canal força dreta, passarem per sota d'un gran bloc molt característic fins arribar a la instal.lació de rappel (30 m). Tot seguit continuarem la baixada a peu pel cantó dret de la canal, fins arribar a uns sorprenents cables i escales, que ens deixaran a la pista que seguirem fins a l'aparcament. En total hauran estat 3 hores i mitja des de que havíem deixat el cotxe.

Descens
Ens refarem al Jardí amb un bon Plat Combinat. Aprofitarem la tarda per anar a collir camagrocs en una zona molt propera. Amb el cistell ben ple tornem cap a sabadell.Això si que ha estat una jornada ben aprofitada!!

5 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Una bona activitat, a mi també em va agradar molt. I el lloc és magnífic!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Marc, no et coneixia el blog, et faré un link al meu.
Tot un luxe gaudir d'un guia com el Xavi no?
A veure si tornem a coincidir, i si és escalant millor encara.

Marc Sanllehí ha dit...

Hola Jaume, ja veus que en el meu blog d'escalada n'hi ha ben poca. A veure si ara em vaig animant! Si vols pujar un dia a la Vall de Lord hi estàs convidat.

Xavi ha dit...

Hola Marc, aviam quan repetim! (encara que costa una mica trobar una data lliure). La propera a veure si anem a Vilamala, que tinc ganes de conèixer la raconada.

Pietro ha dit...

Eiii, aviseu-me que jo també vull tornar a veure al Marc amb peus de gat, jejeje