dimecres, 15 de juliol del 2009

Pic de Boum (3006 m)

Ara si, l'esquena sembla que em comença a deixar fer activitat , i la Silvia i la canalla són a la platja. Aquesta és la meva!! Truco el Joan... Tiu!!! Necessito anar cap al Pirineu!!!

Finalment, el cim triat és el Boum. La veritat és que em ve de gust visitar el Pirineu francés,més salvatge i solitari que el cantó sud, alhora que més exigent.

Finalment serem tres, el Joan, també conegut com a "alpinista de revista", i la Marta que s'hi afegirà a ultima hora.

El dissabte sortim ben d'hora de Sabadell. L'objectiu és dinar a Bagneres de Luchon. Un cop dinats, ens acabem d'aproximar amb el cotxe a la Vall de Lis, punt de partida (1.100 m)


Prop de la Cabana de Prat Long

La pujada fins al Refugi de Maupas (2.430 m) és llarga i costeruda. Comencem la pujada per un frondós bosc de faigs i abets. A uns 1.400 m comencen a aparèixer els primers prats, i comencem a patir el sol, que ara ja no podem evitar. Creuem el riu i a uns 1.600 m farem un canvi de direcció cap a l'oest, que ens durà a prop de la Cabana del Prat Long. A partir d'aquí pujarem en paral.lel a la canonada i el telefèric. Aquest darrer tram és el més pesat, ja que el pendent és constant. Finalment, travessem per sota el tub i en pocs metres arribem al refugi.


Pic de Quayrat, des del Refugi de Maupas

El Refugi de Maupas és força petitó (unes 30 places), però és molt acollidor i la seva guarda és molt amable. El lavabo és molt original, situat al mig del pendent i sotmès a les inclemències del vent i del mal temps. Això si, sempre ben airejat...

Recuperem forces amb el sopar. El plat de llenties és molt potent!!

La nit no és gaire bona per mi. Calor, mal de coll, i nervis...Altres han dormit més bé, però sembla que se'ls hi han enganxat els llençols...

A 2/4 de 8 comencem a caminar. Pujem en direcció SE, de manera força intuïtiva, tot i que alguna fita ens guiarà. Quan assolim els 2.700 metres veiem per primer cop el Boum. Ens hi anem aproximant guanyant poca alçada. Aviat comencem a trepitjar neu. Ens posem els grampons tot i que són prescindibles. Passem per sota l'aresta que baixa del Boum, i tot seguit ens comencem a enfilar, primer amb neu, i després per terreny rocós. En els darrers 50 metres cal anar a buscar l'aresta NE, seguint les fites. Ens enfilem per terreny força aeri però sense dificultat. Poc abans d'arribar al cim cal superar unes roques en un pas una mica aeri. Ja som dalt!!

Primera visió del Boum. Al darrera, el Mall Barrat


Travessant la glacera-congesta, sota el Boum

Per cert, per properes ascensions al Boum recomano la baixada directa sense passar pel refugi.


El Joan superant el darrer pas abans del cim


Bonic dia d'estiu al Boum...

Per veure el mapa i descarregar-vos els tracks:


Pujada al Refugi de Maupas, prem aquí
Ascensió al Pic de Boum, prem aquí

dimarts, 28 d’abril del 2009

Esquí de muntanya a Andorra

Aquest any també!!
Tot i els molts impediments (fills, lumbalgies, genolls txungos,...) el Raimon i jo hem fet la nostra ja tradicional sortida d'esquí de muntanya anual.

Malgrat ser menys ambiciosos en la zona triada hem tingut més exit que mai.

Per cert, tot això amenitzat amb el jacuzzi i la sauna de l'hotel...


Pic de Casamanya

La primera presa de contacte la farem amb el Casamanya, un vell conegut. Temps variable i boira a la pala cimera... però neu immillorable!





Pic de la Pala de Jan

Aquest cim era un desconegut per nosaltres i el vam descobrir en una ressenya d'internet. Té un descens força directe. Això, acompanyat d'un dia assolellat, la combinació perfecta!

I quina neu!!



Al fons la Pala de Jan



El tram final el fem sense esquís


Baixant amb la Coma de Varilles al darrera



Que sol!! Que nieve!!...Como nos quiere Dios a los pijos!!


Tossa de la Coma de Siscaró

El Jordi i l'Elies s'afegeixen a la festa. El temps no ens permet arribar al Pic de la Cabaneta. En quedem a la Tossa de la Coma de Siscaró, amb gairebé la mateixa alçada.

Un cop més, neu immillorable per al descens!!



Els "reds" d'Altiplà


Pic Alt del Griu

Després de 4 dies de canya les meves cames poc entrenades comencen a "fer figa".

El temps no ens acompanya i el primer tram de baixada amb visibilitat molt limitada es converteix en el descens dels "catamarans". El tram final amb el bosc es fa molt "disfrutón".






Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar
Ei, això encara no s'ha acabat!!!
Vam aprofitar una de les poques tardes de sol per què el Raimon s'estrenés en aquest món de les ferrates.
Via recomanable per completar una matinal d'esquí de muntanya...


dijous, 23 d’abril del 2009

El Clot de Vilamala



Excursió al clot de Vilamala, un dels paratges més salvatges, solitaris i impressionants del Solsonès.

Temps aproximat de l'excursió: 4-5 hores

Itinerari no recomenable en temporada humida o plujosa.

Per més informació consulteu la guia: "Jaume Fruitós i Sayol. LA VALL DE LORD I EL SEU ENTORN"


Clot de Vilamala des de Fenerals


Deixarem el cotxe a la carretera de Solsona a Coll de Jou, a l'anomenada corba de Fenerals.
L'itinerari començarà seguint el GR-7, primer en direcció est i després en direcció sud. Passat un tram de baixada haurem de deixar el GR per orientar-nos cap al sud-oest tot buscant fites de pedra i marques de pintura. A partir d'aquí el camí ja és més fàcil de seguir.
Ens anirem endinsant a les profunditats de Vilamala fins arribar a les misterioses Balmes dels Encantats. Creuarem el torrent en dues ocasions. Quan arribem de nou a la Rasa l'haurem de seguir durant força estona fins arribar a Torrents Junts (molt important no passar-se aquest punt).
A partir d'aquí deixarem de baixar per la rasa principal per pujar aigües amunt pel torrent que haurem trobat a la nostra dreta. Al cap de poca estona deixarem la rasa per comença-nos a enfilar per un costerut camí, que després d'una llarga pujada ens durà fins a la Balma Roja. El camí continua fins arribar a una pista, que agafarem a mà dreta fins a l 'Hostal del Vent, al costat del carretera de Solsona.
D'aquí en endavant farem el camí de retorn seguint el GR, que va paral.lel a la carretera.




Balmes dels Encantats







Petita grimpada al fons de la Rasa

Tossal de les Viudes

Bonica i solitària excursió a l'inhòspita Serra dels Bastets.

Temps aproximat excursió: 3 hores

Deixarem el cotxe a la casa de colònies d'Aiguaviva, que s'hi accedeix per una pista asfaltada que surt del Pont de Valls.



Passarem caminant per davant de la casa de colònies fins trobar la pista just a l'altre cantó de la casa. L'anirem seguint de pujada. La pista esdevindrà un corriol força costerut, que amb poca estona ens durà fins el Grauet, on ja podrem gaudir de la panoràmica sobre la Serra de Busa.

El Tossal de les Viudes ens queda a la nostra dreta. Caldrà seguir un corriolet no gaire fresat, i algunes fites de pedra per arribar al Tossal.


Vista del cim i la Serra de Busa al fons.



L'embassament i la Vall de Lord


Vistes sobre el Pedraforca


Les Valielles de Busa des del Grauet

dijous, 26 de febrer del 2009

Pedró dels Quatre Batlles amb esquís

El Raimon em truca el dissabte a ultima hora. L'Erola està malalta i no podrà pujar.

Estic molt motivat. Ja ho tenia al cap des de feia dies i hi aniré encara que sigui tot sol. Estic decidit a pujar al Pedró dels Quatre Batlles amb esquís.



Em llevo ben de matí i a les 8 ja tinc els esquís als peus. La ruta triada és la Rasa de Carbassers. La ruta s'inicia a la corba abans d'arribar a Coll de Port. La pujada és suau però a l'hora força constant.


Inici de la Rasa de Carbassers

El dia és esplèndid. Passo pels telesquís d'Estivella quan tot just arriba el personal de l'estació. Amb una horeta més arribo a la Tossa Pelada i tot seguit al Pedró. Fa un dia magnífic i la vista és immillorable, des del Turbón fins al Pedraforca es pot veure una gran part del Pirineu.


Ombra d'un esquiador solitari

En total han estat uns 900 metres de desnivell de pujada.
Ara m'espera la baixada... i després cap a Sant Llorenç amb la família.


Dalt de la Tossa Pelada


Dalt del Pedró