Ara si, l'esquena sembla que em comença a deixar fer activitat , i la Silvia i la canalla són a la platja. Aquesta és la meva!! Truco el Joan... Tiu!!! Necessito anar cap al Pirineu!!!
Finalment, el cim triat és el Boum. La veritat és que em ve de gust visitar el Pirineu francés,més salvatge i solitari que el cantó sud, alhora que més exigent.
Finalment serem tres, el Joan, també conegut com a "alpinista de revista", i la Marta que s'hi afegirà a ultima hora.
El dissabte sortim ben d'hora de Sabadell. L'objectiu és dinar a Bagneres de Luchon. Un cop dinats, ens acabem d'aproximar amb el cotxe a la Vall de Lis, punt de partida (1.100 m)
Prop de la Cabana de Prat Long
La pujada fins al Refugi de Maupas (2.430 m) és llarga i costeruda. Comencem la pujada per un frondós bosc de faigs i abets. A uns 1.400 m comencen a aparèixer els primers prats, i comencem a patir el sol, que ara ja no podem evitar. Creuem el riu i a uns 1.600 m farem un canvi de direcció cap a l'oest, que ens durà a prop de la Cabana del Prat Long. A partir d'aquí pujarem en paral.lel a la canonada i el telefèric. Aquest darrer tram és el més pesat, ja que el pendent és constant. Finalment, travessem per sota el tub i en pocs metres arribem al refugi.
Pic de Quayrat, des del Refugi de Maupas
El Refugi de Maupas és força petitó (unes 30 places), però és molt acollidor i la seva guarda és molt amable. El lavabo és molt original, situat al mig del pendent i sotmès a les inclemències del vent i del mal temps. Això si, sempre ben airejat...
Recuperem forces amb el sopar. El plat de llenties és molt potent!!
La nit no és gaire bona per mi. Calor, mal de coll, i nervis...Altres han dormit més bé, però sembla que se'ls hi han enganxat els llençols...
A 2/4 de 8 comencem a caminar. Pujem en direcció SE, de manera força intuïtiva, tot i que alguna fita ens guiarà. Quan assolim els 2.700 metres veiem per primer cop el Boum. Ens hi anem aproximant guanyant poca alçada. Aviat comencem a trepitjar neu. Ens posem els grampons tot i que són prescindibles. Passem per sota l'aresta que baixa del Boum, i tot seguit ens comencem a enfilar, primer amb neu, i després per terreny rocós. En els darrers 50 metres cal anar a buscar l'aresta NE, seguint les fites. Ens enfilem per terreny força aeri però sense dificultat. Poc abans d'arribar al cim cal superar unes roques en un pas una mica aeri. Ja som dalt!!
Primera visió del Boum. Al darrera, el Mall Barrat
Travessant la glacera-congesta, sota el Boum
Per cert, per properes ascensions al Boum recomano la baixada directa sense passar pel refugi.
El Joan superant el darrer pas abans del cim
Bonic dia d'estiu al Boum...
Per veure el mapa i descarregar-vos els tracks:
Pujada al Refugi de Maupas, prem aquí
Ascensió al Pic de Boum, prem aquí
1 comentari:
Eii, bon retorn als 3000s, no?
El Boum és un pic dur. No el regalen.
Segueix així.
Publica un comentari a l'entrada