Serra de Bastets - Cresta del Sol

Aprofitant que aquest cap de setmana estic de "Rodrigues" quedo amb el Xavi Grané per fer una via que tenim pendent des de fa molt de temps. Serà una bonica retrobada, feia uns quants anys que no havíem escalat junts...i jo fa uns quants anys que no em poso els peus de gat.

La Cresta del Sol serà una via força adequada per les meves evidents limitacions. Cada cap de setmana la contemplo des del meu pis de Sant Llorenç. Per fi avui ha arribat el dia de pujar-hi.

Podeu trobar la ressenya de la via al bloc dels autors. Aprofitant que tenia una foto des del Santuari de Lord, n'he fet una altra incloent la toponímia de la zona.

Són gairebé les 12 i sortim caminant de la corba dels Bastets, just la darrera corba abans de travessar el Pantà de la Llosa del Cavall. Ens enfilarem per l'esquerra del túnel fins a trobar una torre elèctrica. Cal anar a buscar la següent torre elèctrica per la pista de l'esquerra. En aquest punt hi trobarem un corriolet que baixa gairebé fins el pantà i tot seguit s'enfila per una canal fins una gran roca. A partir d'aquí anirem fent diferents flanquejos fins arribar al característic collet on comença la cresta.

Vista des de la R2

El primer tram, de II-III, decidim fer-lo "a pèl". Arribarem al peu del ressalt principal. La via comença una mica a l'esquerra, al costat d'un pi. El primer llarg són uns 65 metres. Les sensació és estranya, porto molt de temps sense tocar roca, però la roca és prou bona i això m'ajuda a agafar confiança. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg, de 60 metres, comença amb un pas una mica vertical, però de seguida la via torna a buscar l'aresta i es fa més fàcil. La reunió es fa al cim del ressalt, on hi ha dos parabolts.

Inici del segon llarg (IV+)

Ara ve un tram de II-III grau, que farem amb bambes i sense corda. Ens espera el darrer ressalt per arribar al cim. Ara que ja he escalfat em veig en cor de fer-lo de primer, l'equipament en aquest llarg és molt bo. No tinc temps de disfrutar-lo i ja arribo al cim, on muntaré la reunió en una alzina.

Arribant al cim

Uns metres caminant i ja som al cim. Estic molt satisfet, ha estat una via ideal per al meu retorn i l'entorn és magnífic, val la pena pujar fins aquí! Gràcies al Xavi que avui m'ha fet de guia...

El Xavi al cim

La baixada és un pèl entretinguda. Començarem baixant pel vessant nord del cim per anar a buscar el collet més proper. Anirem baixant per una canal força dreta, passarem per sota d'un gran bloc molt característic fins arribar a la instal.lació de rappel (30 m). Tot seguit continuarem la baixada a peu pel cantó dret de la canal, fins arribar a uns sorprenents cables i escales, que ens deixaran a la pista que seguirem fins a l'aparcament. En total hauran estat 3 hores i mitja des de que havíem deixat el cotxe.

Descens

Ens refarem al Jardí amb un bon Plat Combinat. Aprofitarem la tarda per anar a collir camagrocs en una zona molt propera. Amb el cistell ben ple tornem cap a sabadell.Això si que ha estat una jornada ben aprofitada!!

Retorn a La Mola

Aprofitant una tarda de divendres decideixo pujar a La Mola. Demà tornarà la vida familiar i m'anirà bé agafar una mica d'oxigen. Sempre ve de gust pujar a la Mola, per mi és una muntanya molt entranyable.

Excursió: Dipòsit de Matadepera  -Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Canal de Santa Agnès - Cova del Drac - La Mola - Dipòsit

Només us destacaré el mal estat en que m'he trobat alguns trams del Camí dels Maringes, fins i tot en alguns trams he hagut d'arrossegar-me per sota la vegetació. De totes maneres us recomano aquesta volta, sobretot per la solitud que trobareu, almenys abans d'arribar a La Mola.

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa i El Bolet

Capvespre des de la Mola

El Senyor de l'Arieja

Travessa pel Mont Valier i el Tuc de Barlonguera

L'impressionant Mont Valier des del Barlonguera

La meva llista de muntanyes pendents de fer al Pirineu és prou llarga, però n'hi ha una que fa temps que la tinc al cap, el Mont Valier. Des que la vaig veure per primer cop sempre m'ha semblat una muntanya molt elegant. Sens dubte el seu aïllament encara la fa més atractiva.

Disposo de dos dies i em decideixo per fer la travessa des de la vall d'isil, així també m'estalvio el llarg desplaçament en cotxe per l'Arieja. Finalment m'he quedat sense company, així és que em tocarà anar sol.

El darrer divendres d'agost surto de Sabadell. Arribaré de nit a la Vall d'Isil, deixaré el cotxe i dormiré al parquing del Refugi del Fornet, la pista continua uns 5 quilòmetres més però sembla que estan fent obres i no deixen passar.

1a jornada: Ref. Fornet (1370 m) - Pont de Perosa (1470 m) - Barranc de Clavera - Estanyet de Clavera (2245 m) - Coll Est de la Pala Clavera (2630m)- Col de Peyre Blanque (2565m) - Petit Valier (2735m) - Col de Faustin (2653m) - Mont Valier (2838m) - Col de Faustin - Refuge des Estagnous (2246m)

         Desnivell pujada 1a jornada: 1650m

2a jornada: Ref. des Estagnous (2246m)- Etang Rond (1900m) - Etang Long (2125m) -  Port de Barlonguera (2400m) - Pic de Tres Comtes (2675m) - Coll de la Gireta - Tuc de Barlonguera (2802m) - Barranc del Milh - Pista de Montgarri (1620m)

         Desnivell pujada 2a jornada: 1300m

Pujada pel Barranc de Clavera

Em sona el despertador a les 6.00. M'afanyo a vestir-me i menjar ràpid. A les 6.30 començo a caminar. El primer tram de pista fins el Pont de Perosa es fa pesat (7.15). Deixem la pista principal i n'agafem una de secundària que es dirigeix cap el Barranc de Clavera. Ens acompanyaran en el primer tram unes marques blanques i vermelles, corresponents al Camí de la Llibertat. Aquest camí fou marcat en commemoració del represaliats que fugint de la barbàrie nazi el van fer servir per tornar cap a la llibertat. Quan s'acaba la pista secundària continua un corriol, força dret, que guanya alçada per terrenys de pastura, prop del barranc de Clavera i fins arribar a l'Estanyet de Clavera. Ens continuem enfilant, deixant a l'esquerra les marques del Camí de la Llibertat, que es dirigeixen cap el Coll de la Pala Clavera. El terreny deixa de ser herbós, deixem la Pala Clavera a l'esquerra i ens enfilem per una canal fàcil que ens menarà fins el Coll Est de la Pala Clavera. A partir d'aquí seguirem unes marques grogues fins el Valier. Caldrà fer una sèrie de flanquejos per terreny força dret però fàcil fins arribar a la Peyre Blanque.

Tres Comtes i Barlonguera des del Valier

Des d'aquí pujem el Petit Valier per un camí ja més fressat. Només ens quedarà baixar uns pocs metres fins el Col de Faustin per enfilar la pujada final, per camí molt evident, fins el cim del Senyor de l'Arieja, el Mont Valier (11.00). Aprofito per menjar una mica mentre gaudeixo de les espectaculars vistes, tot i les boires presents a les valls occitanes. Amb una hora de baixada farem cap al Refugi des Estagnous (12.15), ons ens podrem refer amb una cerveseta ben fresca i gaudir d'aquest acollidor refugi.

Refuge des Estagnous

Mont Valier des del refugi

L'endemà a les 7 del matí em prenc l'esmorzar del refugi i ràpidament inicio la baixada cap el Llac Rond, seguint de nou els senyals blancs i vermells del Camí de la Llibertat. Havent arribat al llac ens escalfarem ràpidament amb una dura pujada fins el Llac Long. El camí supera un pendent força dret i rocós, en alguns passos amb l'ajut de cables. El Llac Long el voregem pel costat dret, el camí ja no és tan dret però continuem trobant alguns cables ja que en algun punt haurem de superar algun pas una mica compromès. Passat el llac pujarem per una torrentera fins arribar al Port de Barlonguera. Ens enfilarem per l'esquerra seguint les marques i finalment superarem l'aresta final fins arribar al Tuc dels Tres Comtes (9.30). Fa força fred, així que farem quatre fotos i baixarem ràpid.

Barlonguera i aresta final

Desfarem l'aresta final dels Tres Comtes i anirem a cercar l'aresta que ens conduirà fins el Barlonguera. Sense camí i buscant l'itinerari més evident anirem superant l'aresta sense massa dificultat. Davallarem al darrer coll i superarem la darrera part que ens durà al Barlonguera (11.15)

Al cim del Barlonguera

La perspectiva és impressionant, podem veure bona part del Pirineu i també el Mont Valier. Des d'aquí sembla infranquejable!!


M'entretinc al cim, ara el temps és bo i s'hi està molt bé. La baixada la farem pel Barranc del Mill, és a dir, que haurem de retornar al darrer coll i iniciar una dura baixada per pendent herbós i sense camí. Ara és quan me'n recordo dels esquís i del gran descens que un dia hi vaig fer. Tornarem a la dura realitat...La baixada es fa llarga però finalment arribarem als prats propers a Montgarri, travessarem el pont de Mariano i anirem a parar a la pista de Montgarri (13.15). Farem "dit" i podrem tornar fins el punt de partida sense gaire esforç, que ja n'hi ha hagut prou...


Dedicat a la petita Eva, que tan poc fa que ha arribat a aquest món.

Descarregueu el track de l'excursió aquí

Racons oblidats de Vilamala

Ahir, amb el Carles Clotet, vam estar explorant un dels racons més salvatges del Solsonès, Vilamala. Aquesta excursió, que la podríem qualificar "per a col.leccionistes", només es pot recomanar a persones molt "fanàtiques" d'aquesta regió del Solsonès i amb ganes d'esgarrinxar-se una mica...

La nova edició del mapa Alpina de la Vall de Lord, del qual en som en part culpables, va incloure alguns rastres de camins a la zona de Vilamala. Aquesta excursió transcorre per alguns d'aquests camins.

Aquests camins, que d'antic probablement havien estat pas de bestiar, avui en dia es troben en l'oblit absolut. En podrem seguir el rastre amb dificultat i sovint ens trobarem amb restes de carboneres, que havien estat motiu d'explotació dels alzinars de Vilamala.

Al fons la Canal del Prior

Prendrem la pista que surt de l'Hostal del Vent fins al coll on s'inicia la Canal del Prior. En aquest punt iniciarem la baixada cap a la Canal del Prior. Trobarem el camí força fresat en el seu inici. El camí baixa tot fent llaçades. Aprofitarem per fer una mica de neteja del camí. Quan ens endinsem en la part més fonda de la rasa el camí es dilueix degut a l'erosió que ha estat objecte per part de la canal. A partir d'aquí trobarem traces de camí en alguns trams i en altres anirem per la mateixa rasa, sense camí. El bosc és impressionant, teixos, roures, pins,...i una gran esllavissada provinent de la Balma Roja, que ha barrat el camí i que ens obligarà a vorejar pel cantó esquerre de la rasa. Arribarem a la rasa principal, final de la canal.

En aquest punt tindríem l'opció de tornar pel camí normal de la Balma Roja. No m'hem tingut prou i ens decidim a enfilar-nos cap a la Castellassa a la cerca d'un rastre que ens durà cap a l'inici de l'excursió. Iniciem la pujada per una petita rasa, sense camí, però al cap de poca estona, sorpresa! trobem un camí força fresat, que tot fent llaçades es va enfilant. Abans d'arribar al coll el camí es divideix, un puja cap el coll i l'altre planeja cap a l'Hostal del Vent. Prendrem aquest, que ens portarà per una feixa o rua i més endavant per una forta pujada cap al Roc Roig. El primer tram és força brut però a mida que ens acostem al Roc Roig el camí és més net. En algun tram hi trobem fins i tot uns pitons de ferro, senyal inequívoc de l'antic camí, que devia ser prou transitat. A partir del Roc Roig farem el darrer tram de camí tot planejant fins tornar a la pista on hem començat l'excursió.

L'excursió ha estat dura , però la satisfacció és més gran, tenim la sensació d'haver refet un camí que havia estat oblidat. Per una estona ens hem sentit transportats al passat i ens hem imaginat tot carregant el carbó i pujant-lo muntanya amunt acompanyats pel bestiar de càrrega.