dimecres, 1 de setembre de 2010

El Senyor de l'Arieja

Travessa pel Mont Valier i el Tuc de Barlonguera


L'impressionant Mont Valier des del Barlonguera
La meva llista de muntanyes pendents de fer al Pirineu és prou llarga, però n'hi ha una que fa temps que la tinc al cap, el Mont Valier. Des que la vaig veure per primer cop sempre m'ha semblat una muntanya molt elegant. Sens dubte el seu aïllament encara la fa més atractiva.

Disposo de dos dies i em decideixo per fer la travessa des de la vall d'isil, així també m'estalvio el llarg desplaçament en cotxe per l'Arieja. Finalment m'he quedat sense company, així és que em tocarà anar sol.

El darrer divendres d'agost surto de Sabadell. Arribaré de nit a la Vall d'Isil, deixaré el cotxe i dormiré al parquing del Refugi del Fornet, la pista continua uns 5 quilòmetres més però sembla que estan fent obres i no deixen passar.


1a jornada: Ref. Fornet (1370 m) - Pont de Perosa (1470 m) - Barranc de Clavera - Estanyet de Clavera (2245 m) - Coll Est de la Pala Clavera (2630m)- Col de Peyre Blanque (2565m) - Petit Valier (2735m) - Col de Faustin (2653m) - Mont Valier (2838m) - Col de Faustin - Refuge des Estagnous (2246m)

         Desnivell pujada 1a jornada: 1650m

2a jornada: Ref. des Estagnous (2246m)- Etang Rond (1900m) - Etang Long (2125m) -  Port de Barlonguera (2400m) - Pic de Tres Comtes (2675m) - Coll de la Gireta - Tuc de Barlonguera (2802m) - Barranc del Milh - Pista de Montgarri (1620m)

         Desnivell pujada 2a jornada: 1300m

Pujada pel Barranc de Clavera
Em sona el despertador a les 6.00. M'afanyo a vestir-me i menjar ràpid. A les 6.30 començo a caminar. El primer tram de pista fins el Pont de Perosa es fa pesat (7.15). Deixem la pista principal i n'agafem una de secundària que es dirigeix cap el Barranc de Clavera. Ens acompanyaran en el primer tram unes marques blanques i vermelles, corresponents al Camí de la Llibertat. Aquest camí fou marcat en commemoració del represaliats que fugint de la barbàrie nazi el van fer servir per tornar cap a la llibertat. Quan s'acaba la pista secundària continua un corriol, força dret, que guanya alçada per terrenys de pastura, prop del barranc de Clavera i fins arribar a l'Estanyet de Clavera. Ens continuem enfilant, deixant a l'esquerra les marques del Camí de la Llibertat, que es dirigeixen cap el Coll de la Pala Clavera. El terreny deixa de ser herbós, deixem la Pala Clavera a l'esquerra i ens enfilem per una canal fàcil que ens menarà fins el Coll Est de la Pala Clavera. A partir d'aquí seguirem unes marques grogues fins el Valier. Caldrà fer una sèrie de flanquejos per terreny força dret però fàcil fins arribar a la Peyre Blanque.

Tres Comtes i Barlonguera des del Valier
Des d'aquí pujem el Petit Valier per un camí ja més fressat. Només ens quedarà baixar uns pocs metres fins el Col de Faustin per enfilar la pujada final, per camí molt evident, fins el cim del Senyor de l'Arieja, el Mont Valier (11.00). Aprofito per menjar una mica mentre gaudeixo de les espectaculars vistes, tot i les boires presents a les valls occitanes. Amb una hora de baixada farem cap al Refugi des Estagnous (12.15), ons ens podrem refer amb una cerveseta ben fresca i gaudir d'aquest acollidor refugi.

Refuge des Estagnous

Mont Valier des del refugi



L'endemà a les 7 del matí em prenc l'esmorzar del refugi i ràpidament inicio la baixada cap el Llac Rond, seguint de nou els senyals blancs i vermells del Camí de la Llibertat. Havent arribat al llac ens escalfarem ràpidament amb una dura pujada fins el Llac Long. El camí supera un pendent força dret i rocós, en alguns passos amb l'ajut de cables. El Llac Long el voregem pel costat dret, el camí ja no és tan dret però continuem trobant alguns cables ja que en algun punt haurem de superar algun pas una mica compromès. Passat el llac pujarem per una torrentera fins arribar al Port de Barlonguera. Ens enfilarem per l'esquerra seguint les marques i finalment superarem l'aresta final fins arribar al Tuc dels Tres Comtes (9.30). Fa força fred, així que farem quatre fotos i baixarem ràpid.

Barlonguera i aresta final

Desfarem l'aresta final dels Tres Comtes i anirem a cercar l'aresta que ens conduirà fins el Barlonguera. Sense camí i buscant l'itinerari més evident anirem superant l'aresta sense massa dificultat. Davallarem al darrer coll i superarem la darrera part que ens durà al Barlonguera (11.15)

Al cim del Barlonguera
La perspectiva és impressionant, podem veure bona part del Pirineu i també el Mont Valier. Des d'aquí sembla infranquejable!!


M'entretinc al cim, ara el temps és bo i s'hi està molt bé. La baixada la farem pel Barranc del Mill, és a dir, que haurem de retornar al darrer coll i iniciar una dura baixada per pendent herbós i sense camí. Ara és quan me'n recordo dels esquís i del gran descens que un dia hi vaig fer. Tornarem a la dura realitat...La baixada es fa llarga però finalment arribarem als prats propers a Montgarri, travessarem el pont de Mariano i anirem a parar a la pista de Montgarri (13.15). Farem "dit" i podrem tornar fins el punt de partida sense gaire esforç, que ja n'hi ha hagut prou...


Dedicat a la petita Eva, que tan poc fa que ha arribat a aquest món.


Descarregueu el track de l'excursió aquí

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola Marc,

Veig que ja tornes a sortir a la muntanya, te molt bona pinta aquesta sortida.

Per cert felicitats per l’Eva.

A veure si coincidim algun dia a Sant Llorenç i fen alguna sortida de muntanya.

Juanma.