Cresta del Ferran

Ho podem qualificar com el retorn a l'escalada, però potser seria una mica atrevit. Si més no el Raimon i jo hem desenterrat els estris d'escalada, que ja estaven prou rovellats...i no ha estat gens malament, almenys ens hem recordat de que anava tot això i hem tornat a sentir el plaer de l'escalada.

No explicaré massa detalls d'aquesta cresta ja que la podeu trobar més que ressenyada a moltes guies i blocs.
En el següent enllaç hi podeu trobar una ressenya força complerta:

http://www.muntanyaviva.cat/1/grimpades/Ferran983mperlacrestadelFerran.html

Només dir-vos que és del tot recomanable. La roca és d'un calcari excel.lent per tractar-se d'una cresta i en alguns trams és força aèria. Per no fer tard caldrà fer gairebé tota la cresta a l'ensamble i no entretenir-s'hi gens (nosaltres vam fer reunió només al primer llarg i al pas de IV passat el ràppel)

Dades tècniques
Punt de sortida: Pont Trencat
Horari aproximació: 25 min
Horari inici cresta-cim Ferran:  4h30min
Horari descens: 1 hora
Material: 5 bagues llargues i 5 friends variats
Cordes: 2 cordinos de 30 m i 8mm
Rappel de 30 metres (ull amb el pèndol sortint del ràppel)

Atenció!! Ha desaparegut el pitó per assegurar el pas de IV. Amb un friend dels petits es pot protegir molt bé.

Per cert, la pista des d'Oix està en molt mal estat. Pot ser recomanable deixar el cotxe passat Can Pei si no voleu patir per la integritat del cotxe.

Ah! I el millor de la sortida el bany al gorg de la Palanca de Samsó. No us la perdeu!!

Inici de la cresta des del Pont Trencat

Primer llarg

El Raimon al primer llarg

Entrant al túnel

Sortint del túnel

Sortida del túnel

Tram aeri passat el túnel

Gaudint del III amb roca excel.lent

Trams aeris de IIIº

Sortint del pas de IV

Un cop superat el darrer pas, després del ràppel

Darrer tram fàcil de cresta

Arribant a Talaixà

El millor punt i final a una dura jornada

El Carlit i l'aresta NW

Feia dies que em mirava la guia de crestes al Pirineu del Pako Krestas. Buscava una cresta "a la meva mida". Tenia necessitat de fer un cim on no tot fos caminar, però alhora no em volia embolicar després dels meus anys d'inactivitat grimpaire.

L'escollida finalment va ser l'Aresta NW del Carlit. Ni el Marcel ni jo havíem fet el Carlit i ens va semblar que seria una manera elegant de pujar-hi.

L'inici de l'excursió és al final de la carretera d'accés a l'Estany de Lanós, on hi farem una altra nit "2seconds". 

Pujarem fent drecera per Font Viva i després enllaçarem amb el GR7, que no deixarem fins l'Estany de Lanós. Des d'aquí ens començarem a enfilar amb vistes al Carlit. Arribant a l'Estany dels Forats podrem veure clarament l'aresta que ens espera.

Estany dels Forats i l'Aresta NW al darrera

Des de l'Estany deixarem el camí i anirem a buscar l'evident inici de l'Aresta (fins aquí 3h aprox).

Arribant a l'inici de l'aresta

Començarem per una canal-xemeneia (IIº).  que ens farà guanyar molt desnivell ràpidament. De moment no necessitem la corda. Després farem caminant un tram de cresta fins un ressalt molt evident, més fàcil del que sembla a primer cop de vista. El superem per la dreta (IIIº si arriba...). El terreny és bo i tampoc ens cal encordar-nos.

Tram de IIIº

Arribant al Carlit

No ens n'adonem i gairebé som al cim. La grimpada de la cresta ha estat molt ràpida (1h).

Fugim ràpid del cim, és ple d'excursionistes que venen de Les Bulloses, ja no recordàvem que el Carlit és un dels clàssics del Pirineu català.

El descens el fem per l'aresta sud, cap el Coll dels Andorrans. Cal desgrimpar alguns trams (IIº) i el terreny és molt descompost, s'ha d'anar amb molt de compte.

Perillós descens al Coll dels Andorrans

Ens dirigim cap el Coll Roig, però en passar el coll dels Andorrans ens enganya un corriol que veiem a ma esquerra i acabem desgrimpant un difícil tram de IIIº, que finalment ens obliga a fer us de la corda.

De seguida el terreny esdevé molt fàcil. Baixarem pel coll més evident i una tartera ens transportarà ràpidament cap a zones més herboses. Sense massa camí continuarem baixant pel Bac de Coll Roig.

Baixada pel Coll Roig

Finalment enllaçarem amb el Camí dels Enginyers, bonic sender que ens durà fins el parquing.

En definitiva, una jornada de muntanya molt complerta, amb una cresta més assequible del previst.

Temps total: 9 hores

Desnivell aprox: 1650 m

Track: baixeu-lo aquí

Guia "Crestas pirenaicas. Pirineo Oriental" Autor: Pako Sanchez.

El Pic Roi de Bassiès (2676m)

Aquest és un pic molt desconegut per a la majoria dels muntanyencs. De fet, jo el vaig conèixer per casualitat remenant entre blocs...

Després de molt xerrar, amb el Marcel decidim venir cap el Pic Roi ( o Pic Rouge) de Bassiès. A tots dos ens atrau el mateix, conèixer nous indrets, descobrir noves muntanyes i, si és possible, no haver de demanar tanda per pujar-hi.

El Pic Roi, situat a l'Arieja-Coserans, és un mirador privilegiat de la Pica d'Estats. L'alçada del cim no és considerable (2676m), però com sol ser normal per aquestes contrades del nord el desnivell és considerable.

Estany de Labant

Sortirem de Coumebiere, a uns 1400m, a la carretera D8, prop d'Aulus-les-bains. Aquí mateix  hem passat la nit en una "2 seconds" tot digerint la "cassoulet" occitana que ens vam cruspir el dia abans...

El camí és força ben marcat, tenim marques grogues per tot arreu. La pujada la fem per l'estany de Labant. Guanyem alçada ràpid fins arribar a la carena que ja no deixarem fins el cim.

Per sort el sol és amagadet i la temperatura és prou bona. Fem una petita paradeta per ganyipar i ja no reposem més fins el cim.

Refugi i Estany de Bassiès

Darrers metres abans de fer cim

El que més impressiona en arribar al cim és l'impressionant vista de la Pica i tot el vessant de Pinet, malgrat la calitja del dia d'avui.

El cim del Pic Roi

Com sempre, la baixada ens fa un mica de mandra (enyorem els esquís). Decidim allargar una mica la tornada i passar pel Port de Saleix. És recomanable, tot i que les constants sifonades ens desesperen una mica.

Això s'acaba, una remullada al riu i una birra a Aulus ens donaran l'energia que necessitem per l'endemà.

Temps total de l'excursió: 6 h 45 m

Desnivell aprox.: 1400 m

Track: baixeu-lo aquí

Barrancs: el Torrent Fondo

Aquestes vacances vaig tenir la sort de poder gaudir d'una jornada de barrancs amb el Juanma Lobo, expert en el tema i company de caps de setmana a la Vall de Lord.

Em va fer molta il.lusió poder baixar el Torrent Fondo, afluent de l'Aigua de Valls, situat a la magnífica zona de Pont Cabradís, d'obligada visita.

En algunes cartografies aquest barranc apareix com a Barranc de l'Infern o de Bonner, tot i que el nom correcte és Torrent Fondo.

L'accés el farem des de Sisquer i Sant Romà, deixant el cotxe a la presa que trobarem en arribar a l'Aigua de Valls. Per aproximar-nos al barranc  caminarem aigües amunt del Riu per l'entretingut camí de Pont Cabradís. Poc abans d'arribar al Torrent Fondo prendrem un corriol secundari a la dreta (marques de pintura) que s'enfila ràpidament fins enllaçar amb pistes forestals que amb 1hora 15 min ens deixaran a la pista de Bonner i a l'inici del Barranc de Cal Cul Estret.

Barranc de Cal Cul Estret

El Barranc de Cal Cul Estret és un afluent sec del Torrent Fondo. La principal dificultat són els seus rappels, alguns dels quals força verticals.

Arribant al Torrent Fondo ja sentim el soroll d'aigua, ara ve el tram més divertit. El barranc es va engorjant i en alguns punts també ens caldrà rappelar per superar els salts.

La vegetació és molt abundant i de dimensions espectaculars. Per acabar arribarem a la zona més engorjada, els foscos.

Per a més informació consulteu la Guia "Barrancs del Solsonès (Gorgs 2011)".

Cartografia: Editorial Alpina, "Vall de Lord-Port del Comte", 1/25.000

Volta a La Gallina Pelada per Montcalb i Bonner

Volta circular i ascensió a la Gallina Pelada pels paratges poc freqüentats de Montcalb i Bonner.

Montcalb-Coll d'Ubi-Portell del Griell-El Portet-Gallina Pelada-L'Estret-El Portet-Font del Tenell-Bonner - Coll d'Ubi

Montcalb i darrera la boira, Busa

Un cop arribats a Montcalb deixarem l'asfalt i continuarem per la pista, en bastant bones condicions, i ens dirigirem cap el Coll d'Ubi, on podem deixar-hi el cotxe.

La primera part de l'excursió es desenvolupa principalment per pistes. Deixarem el Portell del Griell i el Coll de Molar. A mesura que avancem les pistes són més precàries i arribant a sota el Portet el pendent ja es fa més pronunciat i el camí més estret.

Primeres vistes d'Ensija

L'arribada al Portet és sorprenent. De cop i volta ens meravella la verdor d'aquest extens prat, punt més oriental de la serra d'Ensija.

El Portet i la Vall de Lord al fons

Deixem el coll i ens continuem enfilant. El camí es perd sovint però amb l'ajut d'algunes fites l'anem trobant. Poc a poc ens anem acostant a la Gallina Pelada. El dia és espectacular, encara és força de matí i l'aire és molt fresc.

La Gallina Pelada

Uns isards despistats

Per tornar al Portet canviarem de ruta, ho farem baixant fins l'Estret, on trobarem el GR107 o Camí dels Bons Homes que ens retornarà fins El Portet.

Tornant al Portet pel camí dels Bonshomes

Un cop al Portet el més recomanable és tornar cap el coll d'Ubi desfent el camí de pujada. Les ganes de conèixer nous camins em duen un cop més a l'"encigalada". Em dirigeixo cap a Bonner. 

Mirant el Pedra des del Portet

Tot travessant el prat d'el Portet, mantenint-nos en el vessant est de la muntanya i posteriorment canviant de vessant, anirem a buscar un corriol no gaire fressat que ens durà fins la Font del Tenell, font força abundosa.

Font del Tenell

A partir d'aquí haurem de baixar sense camí. Els boixos i ginebres cada cop més ens dificulten el progrés. Continuarem avançant pel mateix vessant de la muntanya fins a trobar les restes d'un camí molt malmès per la vegetació, que ens portarà fins a Bonner.

Arribant a Bonner

Des de Bonner el més aconsellable és tornar per pistes fins el Coll d'Ubi. Jo em torno a "embolicar" amb dreceres no gaire aptes.

En definitiva, bon sabor de boca malgrat la baixada un pèl accidentada. Bonics i solitaris paratges culminats  per una bonica ascensió.

Horari aproximat excursió: 5 hores efectives
Desnivell pujada: 1200 metres
Recorregut: 18 km.
Excursió realitzada el 25 de juny de 2011


Baixar el track aquí

Serra de Bastets - Cresta del Sol

Aprofitant que aquest cap de setmana estic de "Rodrigues" quedo amb el Xavi Grané per fer una via que tenim pendent des de fa molt de temps. Serà una bonica retrobada, feia uns quants anys que no havíem escalat junts...i jo fa uns quants anys que no em poso els peus de gat.

La Cresta del Sol serà una via força adequada per les meves evidents limitacions. Cada cap de setmana la contemplo des del meu pis de Sant Llorenç. Per fi avui ha arribat el dia de pujar-hi.

Podeu trobar la ressenya de la via al bloc dels autors. Aprofitant que tenia una foto des del Santuari de Lord, n'he fet una altra incloent la toponímia de la zona.

Són gairebé les 12 i sortim caminant de la corba dels Bastets, just la darrera corba abans de travessar el Pantà de la Llosa del Cavall. Ens enfilarem per l'esquerra del túnel fins a trobar una torre elèctrica. Cal anar a buscar la següent torre elèctrica per la pista de l'esquerra. En aquest punt hi trobarem un corriolet que baixa gairebé fins el pantà i tot seguit s'enfila per una canal fins una gran roca. A partir d'aquí anirem fent diferents flanquejos fins arribar al característic collet on comença la cresta.

Vista des de la R2

El primer tram, de II-III, decidim fer-lo "a pèl". Arribarem al peu del ressalt principal. La via comença una mica a l'esquerra, al costat d'un pi. El primer llarg són uns 65 metres. Les sensació és estranya, porto molt de temps sense tocar roca, però la roca és prou bona i això m'ajuda a agafar confiança. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg, de 60 metres, comença amb un pas una mica vertical, però de seguida la via torna a buscar l'aresta i es fa més fàcil. La reunió es fa al cim del ressalt, on hi ha dos parabolts.

Inici del segon llarg (IV+)

Ara ve un tram de II-III grau, que farem amb bambes i sense corda. Ens espera el darrer ressalt per arribar al cim. Ara que ja he escalfat em veig en cor de fer-lo de primer, l'equipament en aquest llarg és molt bo. No tinc temps de disfrutar-lo i ja arribo al cim, on muntaré la reunió en una alzina.

Arribant al cim

Uns metres caminant i ja som al cim. Estic molt satisfet, ha estat una via ideal per al meu retorn i l'entorn és magnífic, val la pena pujar fins aquí! Gràcies al Xavi que avui m'ha fet de guia...

El Xavi al cim

La baixada és un pèl entretinguda. Començarem baixant pel vessant nord del cim per anar a buscar el collet més proper. Anirem baixant per una canal força dreta, passarem per sota d'un gran bloc molt característic fins arribar a la instal.lació de rappel (30 m). Tot seguit continuarem la baixada a peu pel cantó dret de la canal, fins arribar a uns sorprenents cables i escales, que ens deixaran a la pista que seguirem fins a l'aparcament. En total hauran estat 3 hores i mitja des de que havíem deixat el cotxe.

Descens

Ens refarem al Jardí amb un bon Plat Combinat. Aprofitarem la tarda per anar a collir camagrocs en una zona molt propera. Amb el cistell ben ple tornem cap a sabadell.Això si que ha estat una jornada ben aprofitada!!

Retorn a La Mola

Aprofitant una tarda de divendres decideixo pujar a La Mola. Demà tornarà la vida familiar i m'anirà bé agafar una mica d'oxigen. Sempre ve de gust pujar a la Mola, per mi és una muntanya molt entranyable.

Excursió: Dipòsit de Matadepera  -Castellassa de Can Torres - Camí dels Maringes - Canal de Santa Agnès - Cova del Drac - La Mola - Dipòsit

Només us destacaré el mal estat en que m'he trobat alguns trams del Camí dels Maringes, fins i tot en alguns trams he hagut d'arrossegar-me per sota la vegetació. De totes maneres us recomano aquesta volta, sobretot per la solitud que trobareu, almenys abans d'arribar a La Mola.

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa i El Bolet

Capvespre des de la Mola