Publicat al web www.altipla.cat:
Avui no parlarem de camins ni d'excursions...avui parlarem de terminologia topogràfica. Aprofitant els treballs topogràfics que estic duent a terme a la Vall de Lord (Solsonès) m'ha semblat interessant fer un recull de mots relacionats amb la propietat. Aquests mots són propis de la Vall, i no coincideixen amb la denominació genèrica en català que fem servir els topògrafs. Això no vol dir que no puguin fer-se servir també en altres valls o comarques catalanes.
Terme. Popularment coneguda com a "fita", es pot definir com un senyal de pedra que indica el límit d'una propietat (termenat), tot i que modernament les termes poden ser d'obra o fins i tot d'altres materials com el plàstic. A la Vall de Lord en diem "la terme" (en femení) però en altres comarques es fa servir el mateix mot canviat de gènere (el terme), tenint el mateix significat. Cal diferenciar els o les termes, equivalents a les fites, del terme , relatiu a la propietat d'una porció de terreny.
Originalment les termes eren pedres de forma lleugerament regular i allargada (A), indicant la direcció del termenat o límit. Les termes acostumen a anar acompanyades de testimonis, també de pedra, anomenats filloles (B), i normalment de mida més petita que la "terme" principal. Podem trobar una, dues, tres o més filloles fent de testimoni, tot i que el més habitual és trobar-ne dues. A la Vall de Lord trobarem que les filloles s'anomenen plançons, que segons el diccionari de l'IEC és sinònim de fill. Per acabar amb la descripció de les termes ens queda per definir la darrera part, la més amagada, el testimoni (D), que en demostra la seva autenticitat. Aquest testimoni pot estar format per diferents materials com ara carbó, calç, restes de rajoles,...i només el podrem veure desenterrant la terme. Treballant per la comarca de La Selva ens vam assabentar que d'aquest testimoni allà en diuen penyora.
També podem trobar termes dobles, indicant canvis de direcció en el termenat, o termes triples indicant la intersecció de tres termenats o tres propietats.
Deixant de banda les fites modernes, de les que en podem trobar de tot tipus i colors, encara podem trobar altres tipus de termes, com ara creus gravades a la roca.
Termenat. Límit o divisòria entre dos termes o propietats. Sinònim de Límit, partió o termenal. Termenat és la denominació pròpia de la Vall de Lord. Exemple, Aquesta carena és el termenat entre Les Cases i Vallonga.
Termenejar. Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt. Sinònim de limitar. Exemple, En aquest marge termenejo amb El Pujol.
Atermenar. Assenyalar els límits o termes d'una propietat. Sinònim de delimitar. L'atermenament, acte conegut entre els topògrafs, consisteix normalment en assenyalar les termes entre dues propietats. Per donar oficialitat a aquest acte sovint es requereix d'una tercera persona (topògraf, notari,...) que sigui testimoni del mateix i n'aixequi acta.
Aquestes termes que encara podem trobar a molts racons de la nostra geografia no deixen de ser testimonis històrics de la intensa relació que l'home havia tingut amb el camp o amb la muntanya. Moltes d'aquestes fites fa segles que foren col.locades, essent sempre conegudes i respectades pels propietaris, veïns i d'altres habitants d'aquelles contrades. Avui moltes s'han perdut amb l'abandonament del camp i molt difícilment seran trobades.
No vull acabar sense agraïr al Josep Cases per haver-me donat l'oportunitat d'haver fet aquest treball topogràfic i al Miquel Canals, de Sant Feliu (Guixers), sense el qual no hauria pogut conèixer algun d'aquests interessants mots.
Avui no parlarem de camins ni d'excursions...avui parlarem de terminologia topogràfica. Aprofitant els treballs topogràfics que estic duent a terme a la Vall de Lord (Solsonès) m'ha semblat interessant fer un recull de mots relacionats amb la propietat. Aquests mots són propis de la Vall, i no coincideixen amb la denominació genèrica en català que fem servir els topògrafs. Això no vol dir que no puguin fer-se servir també en altres valls o comarques catalanes.
Terme. Popularment coneguda com a "fita", es pot definir com un senyal de pedra que indica el límit d'una propietat (termenat), tot i que modernament les termes poden ser d'obra o fins i tot d'altres materials com el plàstic. A la Vall de Lord en diem "la terme" (en femení) però en altres comarques es fa servir el mateix mot canviat de gènere (el terme), tenint el mateix significat. Cal diferenciar els o les termes, equivalents a les fites, del terme , relatiu a la propietat d'una porció de terreny.
 |
| Terme o fita. Extret d'enciclopedia.cat |
 |
| Terme a L'Obaga de Les Cases |
 |
| Terme doble, indicant canvi de direcció, a Guixers |
.JPG) |
| Terme triple, intersecció de tres termenats, a Guixers |
Deixant de banda les fites modernes, de les que en podem trobar de tot tipus i colors, encara podem trobar altres tipus de termes, com ara creus gravades a la roca.
 |
| Terme en forma de creu, a Les Cases |
Termenat. Límit o divisòria entre dos termes o propietats. Sinònim de Límit, partió o termenal. Termenat és la denominació pròpia de la Vall de Lord. Exemple, Aquesta carena és el termenat entre Les Cases i Vallonga.
Termenejar. Tenir el seu terme o límit en tal o tal punt. Sinònim de limitar. Exemple, En aquest marge termenejo amb El Pujol.
Atermenar. Assenyalar els límits o termes d'una propietat. Sinònim de delimitar. L'atermenament, acte conegut entre els topògrafs, consisteix normalment en assenyalar les termes entre dues propietats. Per donar oficialitat a aquest acte sovint es requereix d'una tercera persona (topògraf, notari,...) que sigui testimoni del mateix i n'aixequi acta.
Aquestes termes que encara podem trobar a molts racons de la nostra geografia no deixen de ser testimonis històrics de la intensa relació que l'home havia tingut amb el camp o amb la muntanya. Moltes d'aquestes fites fa segles que foren col.locades, essent sempre conegudes i respectades pels propietaris, veïns i d'altres habitants d'aquelles contrades. Avui moltes s'han perdut amb l'abandonament del camp i molt difícilment seran trobades.
No vull acabar sense agraïr al Josep Cases per haver-me donat l'oportunitat d'haver fet aquest treball topogràfic i al Miquel Canals, de Sant Feliu (Guixers), sense el qual no hauria pogut conèixer algun d'aquests interessants mots.
